Una comèdia a mig gas o, si més no, amb un to humorístic opac. L’obra ‘Accident’ és una obra irònica que en la seva posada en escena no transmet el missatge satíric que la defineix. En l’obra de Lluïsa Cunillé, qui s’endu el major reconeixement són els actors, un Toni Luna i un Toni Grané que interpreten fil per randa el paper dels dos estrambòtics personatges. En la seva essència, ‘Accident’ explica les peripècies entre un jove casat (Toni Luna) que coneix atzarosament un home de més edat i enceten una relació, filla de la causalitat.
Un accident et pot capgirar la vida cap a direccions abans inimaginables. Una acció fortuïta pot canviar el rumb del teu destí. Qualsevol fet pot decantar el camí a escollir i més si topes amb un alter ego radicalment oposat a tu. Això és precisament el que els hi passa als dos protagonistes, uns personatges de caràcter antagònic que veuen com el món ideològic que els descriu, la manera de gestionar les situacions i conflictes que van brotant i les seves interaccions en el món laboral dels ventiladors no encaixen ni de bon tros. Una relació entre dos personalitats que acaben xocant com si es tractés d’un accident. Però l’argument no és el més important. Tot i que la posada en escena no és gens supèrflua i els espais temporals a l’habitació d’un hospital i al magatzem de ventiladors canvien a una velocitat inhòspita, el que més s’imposa és un missatge entre línies que agafa sentit en els últims minuts de l’obra. És aquí quan arriba el clímax teatral, en una escena en la que Grané i Luna es disposen a arribar a Buenos Aires en una avioneta fictícia asseguts sobre el llit d’una habitació a l’hospital. El paisatge ideològic que dibuixa aquesta darrera escena fa comprendre definitivament la intencionalitat de l’obra, que ja es va intuint mentre avança. Però tot i així, ‘Accident’ es queda fluixa en el format que li vol donar a la història. L’humor té línies tan fines que gairebé és invisible, i encara que les tímides rialles que es deriven d’algunes situacions grotesques ho poden desmentir, la totalitat de l’obra no troba la connexió entre el què i el com. Es queda a mig camí estancada entre l’originalitat i la superficialitat.
Amb tot això, la Sala Cabanyes es va acomiadar aquest diumenge dia 25 de març de l’obra ‘Accident’, dirigida per Enric Lucena.
Comentaris