A la Nit Boja no li afecta caure en diumenge

"Has fet l'oé oé oé?". Les Santes aglutinen cada cop més gent de fora que es barreja amb els mataronins. I no se'ls pot, en principi, obligar a que sàpiguen com es diu el Desvetllament Bellugós. A les 11.30h justes, sortien els gegants, amb Robafaves de guardià i el bequetero de fons. Una trentena de comptades després fins a quinze, s'arribava a la Plaça Santa Anna, on el mateix concert intranscendent de sempre servia per l'espera al que arribaria després. La nit boja, segurament la més jove i més massificada de tota la Festa Major mataronina, omplia de nou el centre de Mataró. Hi han pres part unes 12.000 persones, segons els primers càlculs de l'Ajuntament. Menys afluència que els dos darrers anys (on va caure en divendres i dissabte i s'hi van congregar fins a 18.000 assistents), però per poc. Que li diguin als que no es podien ni moure enmig de la Riera i els tocava conviure amb la suor aliena mentre comptaven fins a quinze. Mataronins i foranis van tornar a omplir els carrers de la capital del Maresme per fer un ritual ja conegut durant la Nit Boja. La participació massiva ha requerit de nou del treball de la Creu Roja, que ha atès 24 persones.

El guió ha seguit els passos previstos, sense sorpreses. Si hi ha gent que compta els 365 dies que falten cada any per tornar a reviure les Santes no és precisament perquè aquestes ofereixin grans novetats en els dies més remarcats, sinó perquè, simplement, donen el que s'espera d'elles. Durant la pluja de cospires, divisió de 'santeros'. Uns sota el ritme de les diableses, celebraven 25 anys, i les figures. A l'Escapada a Negra nit hi han participat fins a 9.000 persones, 43 de les quals han estat ateses per la Creu Roja. Una d'elles ha hagut de ser traslladada a l'Hospital. Mentrestant, d'altres fent temps pel carrer o en els bars que aprofiten per fer l'agost amb preus competitius (cerveses a un euro són sinònim de lluita contra la crisi). I algunes conseqüències, com nois, alguns massa joves, estirats al carrer que ho veien tot des de baix. Són Santes.

Amb la pujada tabalada s'enfilava, com es tradició, cap al Parc Central, on la majoria de gent ja hi era i on només faltaven els que estaven sota el correfoc. Tampoc gaires novetats. La Ruixada és un sinònim de gent de tot tipus. Potser per això ha sonat Manel (bonica sorpresa que fos de les cançons inicials i servís, també per apagar la festa pasades les sis de la nit), Estopa, Lady Gaga, David Guetta o Els Amics de les Arts de manera intercal·lada, sense coherència aparent. Tampoc importa massa. La gent es posa sota l'aigua, s'empeny com si fos el Desvetllament Bellugós i tant se li en fa escoltar les cançons de sempre (que no fallen mai) amb les novetats de l'any. És com la discoteca que encara que es visiti un cop cada dos anys, estarà plena igual sonant la mateixa música. Però funciona. És el fet en sí. Quan la perspectiva canvia, amb la matinada deixant pas al matí, amb el fred de l'aigua al cos i una posició inferior respecte altres 'santeros' que es mantenen més sencers malgrat la Nit Boja, és el moment d'anar a dormir. Glòria a les Santes.