Capgròs
La setmana passada va inaugurar-se al Macba una mostra retrospectiva sobre Pablo Palazuelo, una de les figures clau de l'art espanyol de la segona meitat del segle XX. Palazuelo, de 92 anys, va instal·lar-se a París als anys 40 i va mantenir-se al marge de les tendències de l'època reconeixent com a influències únicament Klee i Kandinsky. L'exposició és una de les més completes que se li han dedicat mai al pintor i escultor i recull al voltant de 350 obres. El que no és tan conegut és que les escultures que s'hi exposen s'han elaborat a Mataró.
Pere Casanovas, de 63 anys, en fa trenta-cinc que va obrir el taller d'escultura i treballa amb Palazuelo des de la dècada dels setanta. Ell és pintor i quan tenia 60 anys decideix obrir una nova dimensió que és l'escultura i em ve a veure a mi. Des de llavors, Casanovas ha realitzat totes les escultures de Palazuelo, amb qui l'uneix una bona amistat: ara ja és gran, però ell ha passat moltes èpoques aquí: venia, s'estava una setmana o quinze dies cada mes, dormia a l'hotel i ens estàvem al taller de les deu del matí fins a la una de la nit, dinàvem a algun restaurant de la comarca, parlàvem molt. Casanovas defineix l'artista madrileny com una persona entranyable, que a l'hora de treballar és molt de tenir una idea i anar parlant, anar-la desenvolupant aquí sobre la marxa.
Casanovas també ha treballat amb artistes com Josep Maria Subirachs, Antoni Tàpies, Xavier Mariscal o Miquel Navarro. El seu taller és l'únic taller de l'estat que treballa amb tots els materials i totes les parts formals, siguin figuratives, abstractes o simbòliques. D'obres elaborades al seu taller n'hi ha a Barcelona (Núvol i cadira, de Tàpies, o David i Goliat, d'Antoni Llena, per exemple), Madrid, València, Bilbao i a la majoria de museus de l'estat. I també a Mataró: el brau de la plaça Itàlia, d'Ángel Heredero Bravo, o L'esperit de Figuera Major, de Manuel Cusachs, a la Ronda de Sant Oleguer.
-
Maxima discreció
La feina de Casanovas queda sempre a l'ombra: a nivell mediàtic, hi ha unes coses que interessen i d'altres que no i als mitjans els interessa més l'artista que no pas tot el procés de creació de l'obra. Però les seves paraules no són, ni de lluny, una lamentació. Casanovas considera la discreció un element fonamental de la feina: ni jo ni els meus col·laboradors divulguem el que estem fent. Una cosa és quan l'obra ja s'ha divulgat, però mentre encara s'està treballant la peça és de l'artista. I això és una cosa que l'artista agraeix, ja que moltes vegades el taller no és més que la prolongació del seu propi estudi, ell està en un moment de gestació, i té dret a una intimitat que no s'ha d'interrompre. Tinc alguns enemics perquè no deixo que ningú fiqui el nas en el que es fa aquí, reconeix.
Pere Casanovas durant l'entrevista
Comentaris