Capgròs
El dijous 14 de novembre de 1963, ara fa 50 anys, el diari francès Le Monde publicava una explosiva entrevista, que el periodista José Antonio Novais, va fer a l'abat de Montserrat Dom Aureli Mª Escarré i Jané (1908-1968) en la que criticava la dictadura franquista i defensava la democràcia, la llibertat d'expressió, la llengua i la cultura catalana. Durant uns dies Le Monde no es va vendre a Espanya. El règim franquista va intensificar la censura. L'oposició demòcrata i catalanista va traduir i imprimir el seu contingut per repartir-lo clandestinament. La impressió es va fer en terres de la Catalunya Nord, amb la col·laboració del mataroní exiliat a Perpinyà Julià Gual i Oller (1905-1964), que regentava la Librairie de Catalogne, de la capital del Rosselló. Calia, però, que algú passés els papers per la frontera i així poder-los distribuir. I es va posar en marxa una xarxa que fes possible la seva difusió a la Catalunya oprimida.
Aquesta operació es faria amb la col·laboració del col·lectiu clandestí Crist Catalunya (CC). Cinto Mas i Tresfí, membre actiu del CC de Mataró, i que professionalment es dedicava a la comercialització de material de la construcció, en formava part i ell va ser el responsable de fer l'operació de passar la frontera: En Jordi Muñoz i Dinarès, que de nom de guerra es deia Palop, m'encarregà a mi (el meu nom de guerra era Fajardo), anar a Perpinyà a buscar 4.000 fulles impreses que reproduïen l'Entrevista del pare Escarré, abat de Montserrat a Le Monde. En Palop sabia que jo setmanalment anava a França i m'encomanà que fes gestions amb la possibilitat de transportar el material cap aquí. Connecto amb en Julià Gual (Jordi Cançons), un mataroní exiliat, que regentava la Librairie de Catalogne, a Perpinyà, on s'hi reunien molts exiliats catalans. Aquesta vegada hi vaig anar amb el camió de l'Anguera de Calaf, que transportava rajoles. En Miquel, el xofer, no en sabia res de què l'utilitzaríem per fer el transport de les fulles clandestines. Anem a dinar i mentrestant en Julià Gual i d'altres carregaren i camuflaren la mercaderia al camió, que va passar per la frontera espanyola sense cap problema. El cost de la impressió va pujar a 2.500 pessetes que en Cinto Mas va pagar a en Julià Gual. A Calaf es va descarregar la mercaderia clandestina. Posteriorment en Palop s'encarregà de distribuir-la per tot el país a persones interessades a través de grups polititzats, associacions, universitats, etc. No cal dir que les declaracions de l'abat Escarré van causar un gran rebombori que li costaria ser desterrat a Itàlia per tornar, malalt, a Barcelona on hi va morir l'any 1968.
Cinto Mas anava sovint a Perpinyà a vendre rajoles amb el seu Daufine, un model de cotxe que tenia el motor a la part posterior i que per fer contrapès portava un sac de ciment al capó: I a sota el sac, quan convenia, hi posava les fulles clandestines ben tapades. Un cop aquí em trobava un dia i a una hora convinguda, en un punt quilomètric d'una carretera secundària, la de Rubí a Molins de Rei, on hi ha la Pedrera Berta, em trobava amb el matrimoni format per en Josep Miquel Tort i la Montserrat Raventós, que viatjaven en un Citroën 2CV., segons recorda Cinto Mas. Aquesta operació de transport de propaganda clandestina, des de Perpinyà, Cinto Mas la va dur a cap unes cinc vegades pels anys 60 del segle XX.
La commemoració dels 50 anys de les explosives declaracions a Le Monde de l'abat de Montserrat Dom Aureli Maria Escarré, al diari francès Le Monde, contra el franquisme, té regust mataroní.
Comentaris