Jordi Lopesino

2009 l’any internacional de l’astronomia

Segurament, i malgrat tots els esforços dels astrònoms aficionats, la celebració de l'any internacional de l'astronomia quedarà diluïda en el temps per culpa de la crisi. Perquè la crisi té això, és egoista, ho vol tot per ella i no deixa que la gent pensi en altra cosa. Tot i que l'astronomia per desgràcia no serà mai l'opi del poble, com ho són la televisió, el futbol i totes aquelles coses que ja sabem, és un bon bàlsam per les preocupacions i molt econòmica de practicar: només hem d'aixecar la vista al cel nocturn i observar. Altra cosa serà que entenem allò que observem, però per això ja estem els astrònoms amateurs i les associacions astronòmiques, per ajudar.

Alguns pensaran que l'observació del cel estrellat és inútil i baladí, que no ens aporta res a la nostre vida; en resum, que no importa! Bé, actualment potser sí. Però no sentiu curiositat? Perquè la majoria d'aficionats que fem astronomia ho fem per això, per curiositat. La mateixa curiositat que va sentir Galileo Galilei quan va dirigir el seu rudimentari telescopi de no més de trenta augments cap al cel, allà per l'any 1609. Una curiositat i un gest que va canviar la concepció de l'univers. Galileo va descobrir que el cel no era perfecte ni inamovible i es va enfrontar, amb proves científiques a la mà, als estaments polítics, religiosos i morals de la seva època.

Quines eren aquestes proves?
• La primera l'observació de muntanyes, valls i esquerdes (que ell va interpretar com a rius) a la lluna. Convertint així el satèl·lit natural de la terra en un món semblant al nostre.
• La segona l'observació de taques solars al sol. Demostrant que el sol no era una cosa perfecta, producte de la creació.
• La tercera, i potser la més famosa, l'observació del planeta Júpiter i el descobriment de quatre dels seus satèl·lits, que es movien al seu voltant i que canviaven de posició hora rere hora. Aquest descobriment tirava per terra la immobilitat del cel. Això, actualment, no sembla gens extraordinari però en aquella època la paraula “planeta” no tenia el mateix significat que ara; planeta volia dir “estrella en moviment” i no estava relacionada amb el concepte “món” aplicat a la terra. Cinc dels planetes del sistema solar són visibles a simple vista com a vulgar estrelles que es mouen per l'eclíptica. O sigui que descobrir que “una estrella que es mou” tenia un conjunt d'estrelletes girant al seu voltant era tot un avenç en aquella època.

I què va passar?
Doncs que els que tenien el poder no van fer cas d'en Galileo. Ni tan sols ho van voler comprovar mirant pel telescopi; deien que allò que es veia amb la ullera de llarg augment eren imatges posades pel dimoni. La qüestió és que Galileo va aconseguir salvar la pell perquè el telescopi també tenia aplicacions estratègiques. Un telescopi en un vaixell permetia veure a l'enemic abans que aquest et veiés a tu. Això ja els estava bé, altra cosa era canviar l'estructura de l'univers desbancant la impol·luta perfecció divina.

Afortunadament les idees de Galileo van arrelar i altres científics i curiosos de la època van dirigir els seus telescopis cap el cel per comprovar els descobriments del savi italià. I dic afortunadament perquè gràcies a això ara estem parlant de ciència i dormiré tranquil sabent que la inquisició no trucarà a la meva porta per demanar-me explicacions.

Com podeu veure s'ha escollit precisament aquest any per commemorar l'any internacional de l'astronomia perquè fa exactament 400 anys de la primera mirada de Galileo al firmament estrellat. Tot i que últimament han sorgit alguns detractors sobre qui va ser el primer en construir un telescopi amb la intenció de mirar el cel, o sobre qui va ser el primer en fer-ho. A mi això tan m'és, perquè si Galileo va ser el primer en mirar el cel, o no, no és la qüestió més important; crec que la qüestió és que Galileo va ser el primer en revelar, amb l'observació telescòpica, els secrets de l'univers, i el primer en enfrontar-se amb l'església per desmuntar la teoria divina del cosmos.

Gràcies Galileo. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive