Final Fantasy XV veu la llum 10 anys després: l'espera ha valgut la pena?

10 anys han hagut de passar perquè Final Fantasy XV vegi la llum. Un dels desenvolupaments més tortuosos d’Square Enix va acabar dimarts passat, dia 29, amb la sortida a la venda del joc per a Playstation 4 i Xbox One. Pel camí, canvis de direcció i replantejaments de disseny gairebé integrals. Inicialment, la companyia tenia previst llançar Versus XIII, un spin-off de Final Fantasy XIII amb idees radicalment diferents a les de la saga principal. Però el projecte es va enquistar, i quan semblava que acabaria cancel·lat, al 2013 es va anunciar que Hajime Tabata (Crisis Core: FFVII) agafés les regnes del projecte  Poques coses van quedar de la idea original en el que avui es coneix com a Final Fantasy XV, una entrega que trenca amb tot allò que va fer famosa a la franquícia.

El títol ens posa en la pell de Noctis, un príncep contemporani (el món de Lucius és molt ‘realista’, amb cotxes, bars, tallers i una estètica actual) que s’ha d’anar a casar amb Luna. Pel camí, però, s’anuncia la traïció d’un aliat del regne i la mort del rei. A partir d’aquí comença una gran aventura que brilla per dos motius: viatjar en un món obert ple d’activitats, missions i feines per fer -salvant les distàncies, molt a l’estil GTA- i per un altre, perquè l’acció es desenvolupa en temps real. A diferència de la sèrie tradicional, aquí no hi ha combats per torns sinó que tot funciona com un joc d’acció amb atacs cos a cos, bloquejos, contraatacs, objectes i combinacions amb els amics del protagonista. Es manté el sistema de millora de personatge i aprenentatge de noves habilitats, però s’ha simplificat per fer-ho accessible a tothom.

Malgrat la pèrdua de l’essència Final Fantasy, el ritme de joc, la quantitat de contingut que ofereix i el gran acabat audiovisual fan que sigui un joc potent i a la vegada recomanable per aquells que no hagin provat mai la saga.