Fa set mesos Bandai Namco i Arc System Works van anunciar Dragon Ball FighterZ, l’enèsim videojoc de l’obra d’Akira Toriyama (n’han sortit més de 150). Però aquest era diferent. Va cridar l’atenció perquè era la primera vegada des de 1995 que Dragon Ball intentaria competir dins del gènere de la lluita com si fos un Street Fighter. Fins ara, els jocs de Bola de Drac eren pur ‘fanservice’, senzills i pensats pel fan sense preocupar-se que a nivell de mecànqiues de joc fos molt interessant. Aquí sí.

La fórmula és la de combats en 2D d’equips de tres contra tres amb un sistema de control molt senzill per als menys hàbils però a la vegada profund i creatiu pels que vulguin aprendre combinacions impossibles. Un equilibri que poques vegades s’ha vist en un joc de lluita i que ha resultat ser un èxit: els fans de la sèrie poden comprar-lo i es divertiran perquè és molt accessible i, a la vegada, els professionals i jugadors competitius de jocs de lluita fa setmanes que es freguen les mans per aprendre i treure-li tot el suc.

El joc compta amb una història de nou hores que gira al voltant d’un nou personatge, l’Androide 21, diverses rutes de la modalitat Arcade, tornejos i entrenaments variats. A nivell online, sales fins a vuit jugadors, partides competitives i un “Party Match” que permet jugar sis jugadors a la vegada, tres per equip portant un personatge cadascú. 

La fidelitat extrema a nivell visual i de moviments (s’han calcat atacs i postures idèntiques a l’anime), la recreació d’escenes mítiques de la sèrie i la bona selecció de personatges fan que sigui, simplement, el Bola de Drac definitiu, un homenatge a l’obra de Toriyama i a la vegada, un excel·lent videojoc de lluita.