L'Otto va arribar a casa un dia de primavera, i aquell dia va ser el primer de la seva nova vida... i de la meva. Feia tres anys que era, per sort, a la gatera de la protectora de Mataró. Per sort, per molta sort, perquè va ser difícil aconseguir que es deixés agafar.La seva primera vida la va passar sol al carrer, i el seu caràcter se'n va ressentir, i molt. Per fora un gatàs negre preciós de 6 anys amb uns ulls color mel brillants, però per dins tímid i poruc portat a l'extrem, tant, que formava part de la campanya Gats Molt Gats que facilita l'adopció de gats adults de caràcter complicat.

El dia que vaig decidir adoptar-lo les cames em feien figa, pensaments diversos em voltaven pel cap, dubtava de si m'ensortiria amb un gat tan poruc i esquerp. Feia anys que convivia amb gats i sempre havia tingut molta connexió amb ells però l'Otto era tot un repte per a mi.

Va resultar ser una de les millors decisions de la meva vida! Al principi l'Otto feia vida sota el sofà però a poc a poc es va anar relaxant i va anar agafant confiança. El dia que es va deixar acariciar per primer cop... fins i tot vaig sentir papallones a la panxa! L'Otto ha resultat ser un gat meravellós, poruc i independent, però afectuós i agraït a més no poder. És cert que no és un gat que pugi a la falda ni que es deixi agafar però ell demostra el seu amor a la seva manera, i n'és molt d'amorós: l'Otto havia passat tota una vida sol al carrer, sí, però les 6 vides restants les passarà amb mi...

Adoptar un gat adult i, sobretot, els que ho tenen més complicat no és només una adopció segura perquè ja saps el caràcter que té, sinó que és un acte d'amor i de solidaritat que hauríem de practicar tots almenys un cop a la vida... o dos... o tres