De la mateixa manera que quan portem un animal de companyia a casa, tenim present que l’haurem d’alimentar, que al llarg de la seva vida ens suposarà unes despeses fixes en veterinaris  (vacunes, desparassitació), que ocasionalment es posarà malalt i que quan sigui vellet probablement necessitarà atencions i alimentació especials, cal que tinguem present que cal educar-lo per evitar problemes de convivència. 

El primer que cal recordar abans de sentir-nos defraudats perquè el nostre gos no es comporta com esperem, és que els nostres gossos no estan vivint en el seu entorn natural, ans bé els col·loquem en un àmbit aliè a ells i que, a més, per acabar de posar-los-hi  les coses més difícils, hauran  d’assolir unes normes de convivència variables que aniran en funció de les costums, rutines, forma de vida i entorn del propietari que li toqui en sort, i de les variables i canvis de la nostra quotidianitat. El primer que cal fer és prevenir. Abans d’agafar un gos, pensem en les línies de comportament que corresponen al tipus de raça o mestissatge de cada animal, valorant si les tendències o inclinacions del gos que portem a casa es corresponen al perfil d’un gos nerviós, o tranquil, dependent o independent, juganer, seriós... No ens deixem portar  ni per la mida, ni per l’estètica, sinó pel perfil de l’animal. Només amb aquesta  precaució, ja ens evitarem molts problemes.

El segon que hem de fer és educar, informant-nos mínimament de les pautes a seguir per evitar futurs conflictes en funció de la nostra realitat i en funció del que esperem del comportament del nostre gos. No tots esperem el mateix del nostre gos: si vivim en una zona més o menys aïllada a la muntanya, que el gos bordi quan s’apropa algú, no només no ens suposa un problema, sinó que fins i tot ho podem entendre com una avantatge; ara bé, si el vivim en un bloc de pisos amb veïnatge que, a més, no és molt amant dels gossos, que el gos bordi massa sovint pot suposar un problema greu. 

I finalment, el tercer que hem de fer és ser conseqüents amb la responsabilitat assumida al portar un gos a casa: si no hem estat prou hàbils en la tria del nostre gos, o no hem estat prou eficaços en la seva educació i adaptació al nostre entorn, abans de desesperar o desfer-nos del nostre amic, cal demanar ajuda als especialistes: els etòlegs. Cap persona que estima el seu gos, deixarà de portar-lo a un educador caní.