Els gats i els nens de la casa

Una de les raons per les que uns pares es poden plantejar l’adopció d’un animal és la insistència dels fills, que volen tenir un nou company de jocs. Un cop verificat curosament que no es tracta d’un caprici infantil, molts progenitors es decanten per un gat. Els gats són nets, independents, es poden quedar hores sols a casa sense patir ansietat i no cal treure’ls a passejar. En definitiva, són perfectes per a la vida moderna dins la ciutat.

Créixer al costat d’un gat és una de les millors lliçons d’empatia i responsabilitat que podem donar als nostres fills però, al començament, haurem de refrenar el seu entusiasme. Sovint la impaciència dels nens per conèixer al nouvingut els pot portar a ser invasius i a apropar-se massa ràpid a un gat que acaba d’arribar a un lloc desconegut.

És important no envair el seu espai i estar atents a orelles i cues per saber si estan a la defensiva

No hem d’oblidar mai que el gat és un felí, cosa que el fa territorial i rutinari. Per a ells són molt estressants els canvis. Així que és molt probable que el gat arribi a casa nostra molt nerviós. Per tant, es aconsellable un apropament gradual, deixant que ens olori i “demanant permís” abans de tocar-lo. El seu llenguatge corporal és molt clar, però malauradament encara és força desconegut per a nosaltres. Aprendre coses sobre el món fascinant dels felins pot ser una bona i entretinguda manera de preparar la seva arribada. 

Si el gat encara té una mica de por, podem apropar-nos una mica, sempre a la seva alçada i mai des de dalt, i fer-li senyals de calma. Quan dos gats que no es coneixen es troben i cap d’ells vol un enfrontament, sempre evitaran les mirades directes. Es miraran i apartaran la mirada. També poden fer el que s’anomena “petons de gat”, que consisteix en obrir i tancar lentament els ulls. Si els nostres fills ho practiquen, veuran que, ràpidament, el gatet els respon de la mateixa manera. El que li hem dit en el seu propi llenguatge és “no et vull fer mal, però respecto la teva distància de seguretat”.
Hem d’evitar envair el seu espai i estar atents a orelles i cua. Quan un gat mou la cua, al contrari que amb els gossos, sol ser un avís de que la paciència del nostre company comenta a esgotar-se. Si l’estem acaronant o intentant jugar amb ell, és millor que ho deixem per un altre moment. No hem d’oblidar mai que és un ésser viu i que, com nosaltres, pot tenir dies millors o pitjors.

Si tenim una mica de paciència, aquesta es veurà recompensada de seguida. Val la pena respectar els temps del gat perquè així molt aviat el nou membre de la família i els més petits seran inseparables.

No és una joguina

Cal recordar, com ja han explicat en més d’una ocasió des de la Protectora d’animals, que tenir un animal de companyia es té perquè es vol, però un cop es té, suposa tota una sèrie de responsabilitats envers ell. Cal considerar que tot animal comporta, en més gran o petita mida, una sèrie de despeses econòmiques fixes (aliment,vacunació, desparasitació, higiene...) i d’altres variables (si l’animal emmalalteix, si té unaccident, si ens hem d’absentarocasionalment de casa...); totes aquestes despeses han de ser enteses pels propietaris com a part de l’economia familiar. També cal tenir en compte el ritme de vida i si aquest és compatible amb tenir un gat a casa.