L’esterilització, tant en mascles com en femelles, és una operació molt senzilla i molt ràpida, que requereix de molt poques cures post-operatòries, i les complicacions que es poden donar són realment escasses i molt poc freqüents. Molta gent encara es deixa portar per la falsa creença que una femella ha de criar al menys un cop, i també corre encara el mite de que els animals esterilitzats s’engreixen i passen a tenir un caràcter molt tou i fluix. La realitat és molt diferent. En el cas de les femelles, els evitem el risc de contraure una malaltia molt comuna, la piometre, que és una infecció de l’úter associada a efectes hormonals; també queda disminuïda la probabilitat de patir tumors mamaris. Cal tenir present que el risc de càncer mamari en gosses no esterilitzades és molt elevat, d’un 26%, mentre que el d’una gossa esterilitzada abans del primer zel és del 0,5%, i després del primer zel, del 8%. Amb l’esterilització també s’eviten malalties de transmissió sexual com la brusela o la lepstospira. En el cas dels mascles, disminueix el risc de problemes prostàtics i de l’aparició tumors depenents d’hormones com són els adenomes i els adenocarsinomes de les glàndules anals.

Tant en el cas de mascles com femelles l’esterilització primerenca no presenta cap mena d’efecte ni sobre el seu creixement ni sobre el seu comportament, i a més està demostrat que en alguns casos en que el gos demostra una agressivitat excessiva, l’esterilització por arribar a ser un bon modulador del problema sense modificar el seu caràcter. Com a última consideració a tenir en compte, cal recordar que la majoria de les cries no aconseguiran una llar des de la que rebre les cures adequades, i que moltes d’elles seran abandonades. Segons les estadístiques, de cada 10 cries que neixen, només 2 trobaran una família permanent que se n’ocuparà d’elles.