Civada, aigua i llúpol. La base per elaborar cervesa és la mateixa arreu del món. Llavors, que fa que la belga sigui tan especial, fins al punt que hagi estat nomenada Patrimoni Immaterial de la Humanitat? "L'experiència acumulada durant segles i segles, la tradició arrelada, la qualitat i una cultura pròpia", resumeix Moisès Campdepadrós, del Drunk Monk, punt de trobada de la parròquia cervesera mataronina. Un col·lectiu molt satisfet amb el reconeixement que ha rebut la cervesa belga aquesta setmana per part de la UNESCO, i que l'eleva a la categoria de patrimoni mundial. "Té un pedigrí que la fa única" resumeix Albert Galán, el mataroní darrere la marca BIIR.

"Es deu a l'experiència acumulada durant segles i segles, la tradició arrelada, la qualitat i una cultura pròpia"

A la cerveseria Drunk Monk en saben una estona de cerveses belgues: de les 400 referències que tenen a la seva carta, que ha convertit l'establiment en una emblema a tot l'Estat espanyol, el 90% provenen d'aquest petit país europeu. "I ni molt menys ho tinc tot, és inabastable", afirma Campdepadrós. Bèlgica, amb 11 milions d'habitants i una superfície menor que Catalunya, compta amb unes 200 fàbriques que produeixen fins a 1.500 tipus diferents d'aquesta beguda. Algunes d'elles es remunten al segle XI i s'han mantingut fins avui. "Els monjos d'abadies com els de l'ordre trapista porten centenars d'anys fent cervesa, amb el mètode de sempre, i avui està reconeguda com una de les millors arreu del món" relata Campdepadrós.  

La cervesa trapista, com per exemple la Rochefort, ha de complir amb unes normes molt estrictes. L'aigua ha de ser del pou de la mateixa badia, i tot el procés està regulat de manera molt minuciosa. Els monjos van començar a produir-la per consum propi i més endavant la van comercialitzar amb l'únic objectiu d'aconseguir recursos per restaurar les seves abadies. "Avui segueixen sense tenir els diners en ment a l'hora de produir-la, això és un valor afegit", relata el propietari de Drunk Monk, cerveseria que no es diu així ("monjo begut") per casualitat.

Cerveses de tota mena

Però més enllà de les ordres religioses, a Bèlgica es fan cerveses de tota mena i condició. La Lambic, única a tot el continent, que destaca per la seva fermentació espontània. O les cerveses de temporada, per exemple, com ara les nadalenques, torrades, d'alta graduació i especiades; i les 'saison', més fresques i fàcils de beure, ideals per als jornalers a l'estiu. També hi abunden les microcerveseres de producció petita i de molta qualitat, assimilables a les petites caves que aquí podem trobar a pobles perduts de l'Empordà o el Priorat. La comparació amb el vi no és casual: al seu costat, països com Espanya consideren la cervesa una beguda de segona, popular i sense cap sofisticació. A Bèlgica, en canvi, és la beguda reina, i se la tracta amb totes les floritures que els països mediterranis dediquen al vi. 

"Tot el que tenim aquí de cultura vinícola ho tenen ells de cervesera", afirmen des de BIIR

"Tot el que tenim aquí de cultura vinícola ho tenen ells de cervesera, amb moltes varietats i estils tradicionals des de fa molts anys". Ho explica el mataroní Albert Galan, un dels impulsors de BIIR, una marca que aposta per la beguda artesana i que comercialitza fins a set cerveses diferents produïdes a cavall de Catalunya i Bèlgica. "La cervesa artesana no és pas patrimoni dels belgues, aquí també en teníem" relata Galan, "però mentre que nosaltres les hem perdut en detriment de les cerveses industrials, ells l'han mantinguda". Quelcom que ha estat clau perquè avui es consideri patrimoni immaterial de la humanitat.

La tradició mana a Bèlgica, on es prioritza mantenir les receptes i els procediments tradicionals per sobre de tot. A BIIR s'inspiren en aquestes tradicions quan produeixen des de Bèlgica. "Però no podem optar a fer el mateix que ells, perquè no ho  superarem pas, així que intentem introduir-hi alguna innovació, donar-hi una volta per diferenciar-nos", explica Galán. Quelcom que als propis belgues els costa entendre. "Fins i tot al mestre cerveser amb qui treballem li va costar acceptar aquesta idea al principi", explica.