La noticia d´aquesta setmana, sens dubte, és l’anunci de la futura compravenda per part de l’empresa d’Andrés Iniesta de l’àmbit Iveco-Renfe, terrenys que s´ubiquen entre l’àmbit ja adjudicat el 2014 a Solvia en concurs públic i l’aparcament de la Renfe. D´acord amb el que prescriu al planejament en aquest àmbit s´estableix una disposició de la nova edificació alineada en blocs lineals de 7 plantes i torres de 15 plantes. Sembla que estem davant un win-win doncs l’operació representa un desemborsament per part de la promotora de 11.5 M€ amb que es liquida una societat participada municipal i s’activa l’execució urbanística del sector que compta amb la previsió d’equipaments per la ciutat.

Per tal de poder avançar amb aquesta operació sembla que s’ha pactat un repartiment d´usos a l’esmentat àmbit d’un 70% residencial i un 30% de terciari, s´entén activitat econòmica. Resulta que quan es va iniciar la projecció urbanística del sector s´hi preveia fins a un 84% de residencial, o sigui que s´ha millorat.

Tanmateix, crec que encara arrosseguem aquesta rèmora de requalificar urbanísticament pensant en els guanys econòmics a curt termini, fet que ens hipoteca les il·lusions i expectatives dipositades en aquests plans estratègics que tan ens agrada fer en moments en que no s´avança, com el Mataró 2022 o el Districte Tecnocampus. Que ningú em malinterpreti, valoro aquests plans i la projecció d’idees, simplement constato allò de que a vegades es programa molt però es pensa, es preveu i es decideix poc. Quan no passa gairebé res, és molt fàcil teoritzar, però molt difícil de progressar.

Sembla que ara avancem. Sembla que ara tenim l’oportunitat. Estic segur que molts de nosaltres compartim aquestes preguntes: per què Mataró és com és? Què podria arribar a ésser com a ciutat? Estic convençut que el futur de la ciutat, posar-la en el mapa com ens agrada dir, passa per, entre d´altres, treballar perquè l´activitat de la universitat i les empreses del Tecnocampus es traslladin també a la ciutat. La idea és fer créixer l´activitat econòmica de qualitat a Mataró perquè els mataronins no siguem immigrants laborals a Barcelona i evitar que Mataró es converteixi en una ciutat dormitori.

Per fer això ens cal, com em deia ahir un amic i exregidor, trobar un equilibri. Concretament en aquest àmbit es podria implementar gran part de l’ús residencial a primera línia de mar amb serveis lligats amb oci i el Port de Mataró i apostar pel comerç i serveis a totes les plantes baixes i oficines fins a la quarta planta a la resta del sector. Alhora, posar en marxa el centre de formació professional integrat i dual lligat al Tecnocampus per respondre a necessitats actuals i futures d´empreses del territori. Aconseguir un equilibri en aquests termes i al voltant d´aquesta institució ens podria portar un “contagi” positiu a la tota la zona.  Si ens centrem només en fer habitatge correm el risc que aquest contagi sigui negatiu i el polígon Balançó i Boter també acabi essent residencial.

En una ciutat on, segons dades publicades el Juliol passat la renda mitjana per habitant és de 14.500 euros, el que suposa 2000 euros per sota de la mitja catalana, i la taxa d´atur, segons dades Novembre, és del 15,5% és imperatiu que la planificació urbanística faciliti aquest equilibri que busca una activitat econòmica que generi llocs de treball de qualitat.