Tot just tornant de vacances, pel que llegim a la premsa, sembla que a Mataró s'ensuma una crisi de govern entre els dos socis que podria dur al grup de CiU a la ruptura de l'acord amb el PSC, després de negar-la fa ben poc. ¿El motiu? Diuen que el famós referèndum. ¿El referèndum? ¿I què té a veure amb el govern de Mataró? Òbviament, res.

Un manifest i una concentració en el que el punt de mira és... l'alcalde David Bote. No Rajoy, no. O el Tribunal Constitucional. No. Bote.

Doncs aleshores, què és? A dos anys de les eleccions municipals i amb les enquestes clarament desfavorables, estan preparant la campanya. Havent imposat un home de palla al nou PDeCat, Mora vol posar a una altra forastera (que viu a Cardedeu, Vallès Oriental, on és regidora) de cap de llista, com ell. No se'n refia de ningú més.És molt entendridora aquesta aposta pels forasters que fa el partit nacionalista, però em temo que necessitarà alguna cosa més. ¿Què és l'únic que pot agrupar el vot? De ben segur, el discurs independentista, que és el més ben articulat, avui.. Així, Mora i els seus, prenen la iniciativa de promoure un manifest i una concentració en el que el punt de mira és... l'alcalde David Bote. No Rajoy, no. O el Tribunal Constitucional. No. Bote.

/uploads/s1/17/56/60/foto_3251841_1_700x420.JPG

¿David Bote? ¿I què coi hi pinta? Res, de nou. Davant el famós referèndum, l'administració local no hi té res a dir. Com va passar amb l'Otan o de l'Estatut. Si un alcalde no hi estava d'acord, tant era; la Junta Electoral és la màxima autoritat en processos electorals i, per tant, si exigia les urnes, l'Alcalde les havia de posar. Si demanava locals electorals o espais per fer mítings, s'havien de facilitar. Etcètera. Ep, i si es negava a qualsevol dels seus requeriments, estava cometent un delicte electoral i de desacatament perquè la Junta Electoral depèn del poder judicial.

Doncs ara, igual. Com sempre. Si l'òrgan electoral, independent i del poder judicial, li demana tot això, ho haurà de fer i santes pasqües. I si no li demana, no. O no seria com sempre, és a dir, amb les garanties que ofereix la direcció judicial d'un procés electoral. La seva participació, contra el que sembla llegint els diaris o sentint l'alcaldessa de Barcelona, no és discrecional. El seu predecessor, Xavier Trias, ho sabia també molt bé i per això no va prestar cap local municipal a la consulta del 9-N.

Els promotors de la mobilització, en la qual han buscat noms transversals també una mica fora d'òrbita, ho saben perfectament. Però tant és. L'objectiu és un altre. És dir "Bote, no ens deixes votar". És dir "Bote, et botarem". És promoure el retorn d'uns que s'enyoren, de l'única manera que poden fer-ho. O així els ho sembla, veient-ho de lluny.

(Hi ha una versió completa de l’article a ramonbassas.cat)