Què fer amb la casa natal de Puig i Cadafalch

En el passat ple municipal, del dia 6 d’octubre, es va aprovar la suspensió de llicències d’obres –per un any– de la casa natal de Josep Puig i Cadafalch del Carreró, número 39 que ara està “En venda”. Amb l’acord l’Ajuntament s’ha donat un any per decidir què fer de cara el seu futur. Un acord que fou unànime si exceptuem el d’IC que va votar en contra.

Estem a punt d’arribar a l’any 2017 que com tothom sap, commemorarem el 150 aniversari del naixement de Puig i Cadafalch (1867) i els 100 anys de la seva elecció com a president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1923). Josep Puig i Cadafalch és un dels mataronins més il·lustres i universals.

Fem història: A l’any 2009 la casa número 39 del Carreró era la seu social de l’Agrupació Científico-Excursionista la qual va haver de marxar a requeriments de la propietat. Davant d’aquesta situació un grup de mataronins es van constituir en una comissió que es va titular “Salvem la casa natal de Puig i Cadafalch”, aixoplugada pel M.E.M., amb la finalitat de que no passés com la casa natal de Miquel Biada – un altre mataroní il·lustre -, del carrer d’Argentona número 27, que a l’estiu del 2003 va ser enderrocada.

Es va encetar una campanya de sensibilització i es recolliren més de 800 signatures de particulars i de 43 entitats locals que es van lliurar al Registre Municipal el dia 23 de desembre del 2009, dia de l’aniversari de la seva mort. Es demana que es conservi i que es destini a la difusió de la seva figura i la seva obra.

La coalició CiU va incloure en el programa electoral la conservació de la casa natal però durant els quatre anys que va governar l’Ajuntament (2011-2015) no va prendre cap decisió al respecte. L’any 2012 l’esmentada comissió s’integra a l’ “Associació Amics de Josep Puig i Cadafalch”, la qual assumeix la defensa de la protecció de la casa.

Val a dir que la façana de la casa natal ja està protegida però no pas la resta. L’any 2015 els seus propietaris la posen a la venda. Novament s’agita el fantasma de la seva destrucció. Pel mes d’agost d’aquest any el Consell del Patrimoni Municipal acorda –per fi!– proposar a l’Ajuntament que acordi la suspensió de la llicència d’obres, com a mesura cautelar, a fi d’impedir qualsevol acció legal dels seus propietaris i - durant un any - tenir temps per decidir què se’n fa.

Què fer? Aquesta és la qüestió. El proper pas és que el Consell del Patrimoni declari tot l’edifici d’Interès Històric Local pel fet de que allí hi va néixer Puig i Cadafalch, el 17 d’octubre de l’any 1867, i on hi va viure fins als trenta anys, quan ja era casat i pare de família. I, posteriorment, convertir la casa en el “Quilòmetre Zero” de la ruta modernista d’obres seves a Mataró i de difusió de la seva figura i obra.

Altres cases natals de catalans il·lustres com, per exemple, la de Pau Casals, a El Vendrell (1998), o la de mossèn Cinto Verdaguer, a Folgueroles (1967), també s’han conservat i són un focus informatiu i interpretatiu. Les dues cases no tenen cap valor arquitectònic però si que tenen un valor històric inqüestionable: la de ser la casa natal.

L’Ajuntament de Mataró té a les seves mans la possibilitat de salvar definitivament la casa natal d’un dels seus fills més il·lustres que a part d’arquitecte modernista (fou arquitecte municipal, durant els anys 1892 al 1896), un destacat historiador de l’art romànic de rang internacional (doctor honoris causa de les universitats de Frieburg (Alemanya, 1923), La Sorbona (Paris, 1930), Barcelona (1934) i Tolosa de Llenguadoc (1949) i que fou President de Catalunya quan va presidir la Mancomunitat - en uns anys molt difícils - de 1917 al 1923.

A Mataró hi ha deixat obres com el clavegueram, la botiga La Confiança, la Casa Coll i Regàs del carrer d’Argentona, Can Sisternes, el saló de sessions de l’Ajuntament, la casa de la Caritat (seu de Cultura al carrer de Sant Josep), etc.

Josep Puig i Cadafalch, com se sap, va morir el 23 de desembre de 1956 a Barcelona i el dia de Nadal va ser acomiadat a Mataró per un reduït grup de mataronins i ignorat per l’autoritat local, i enterrat en un humil nínxol familiar al Cementiri dels Caputxins.

A pocs mesos d’encetar l’Any Puig i Cadafalch, el 2017, seria un magnífic colofó anunciar a la ciutat - i al país - que l’Ajuntament de Mataró acorda salvaguardar la seva casa natal en honor a la seva memòria i a l’ingent –gegantina– obra arquitectònica, cultural i política d’un dels seus fills més il·lustres.