L'últim ple municipal va aprovar una proposta, a iniciativa d'ERC, per canviar el nom a tots els carrers que porten el d'un membre de la dinastia borbònica a la ciutat. No són gaires, només quatre, però no sé si se n'adonen del que van aprovar. En primer lloc, cal anar molt en compte, crec, en els canvis que tenen afectació postal, un enrenou considerable a tots els efectes. El que a l'inici de la democràcia es va identificar com la voluntat de fer punt i a part amb el règim franquista, no amb la resta de la història mundial, no sé massa ara què significa el canvi en noms que ja són populars i que hi són des del principi. Si fos que estem canviant de règim (i jo sense saber-ho) ¿el canvi que proposa es deu exclusivament a la dinastia de la persona que ens ara fa de rei? No ho sé.

Aleshores, doncs, no hi veig massa la gràcia. A veure. Si és per un prurit “republicà”, no caldria que ens centréssim en la dinastia borbònica, oi? ¿O és que som uns carlistes reprimits i volem distanciar-nos-en d'ençà de les simpaties liberals d'Isabel II? ¿Per què només els Borbons? ¿És que l'Ajuntament creu que la dolenteria també s'hereta i que hi ha pecats dinàstics que passen de pares a fills, com defensen els més obscurantistes? ¿Per què no altres dinasties? Mig Pla d'En Boet hauria de canviar de nom. O els noms de dinasties mataronines de nobles, com Onofre Arnau. O de presidents de caixes d'estalvi. Fora. Fora. O Lucius Marcius, un imperialista. Fora. Com us podeu imaginar, la recerca de noms immaculats, genuïnament republicans, seria llarga i àrdua. No tindrem història però viurem al país de les meravelles.

Una altra de les coses importants de la denostada Transició va ser, precisament, que molts vam aprendre que volia dir republicà. I sí, tenia més a veure amb els valors que amb els símbols, més amb el dia a dia amb el qual s'aconsegueixen els drets i llibertats que anhelem que no amb confiar amb la màgia de la paraula, encara que sigui abracadabra, o d'un cap de guix que cau des d'un balcó.