L'enyorada Montse Mompart, la "Pasionaria" dels Molins, tindrà per fi una plaça amb el seu nom al seu estimat barri. I no serà una plaça qualsevol, sinó la placeta que hi ha davant del bar que va regentar durant molts anys, al carrer de l'Esperança, on l'any 2006, després de la seva mort, van escampar les seves cendres. Com explica el seu fill Miquel Ponce, ella sempre deia que quan morís tiressin les cendres a la placeta de davant del bar, per estar amb el nens i el gossos que allà hi juguen.

La Montse, durant els anys de formació del barri dels Molins i de carència total de serveis i drets dels ciutadans, es va convertir en una persona a què els veïns i veïnes acudien davant de qualsevol problema, i el seu bar va esdevenir un element imprescindible de cohesió social, referent de compromís polític amb les idees de llibertat i democràcia durant la negra nit del franquisme. Des d'allà s'organitzaven activitats solidàries i clandestines i es donava suport a qualsevol causa adreçada a construir un barri millor i més just. Tothom sabia als Molins què representava la Montse, els seus fills, el bar, la política... Allà s'organitzaven recol·lectes per pagar el trasllat i enterrament de difunts, es donava de menjar a persones necessitades, s'estimulava i recolzava qualsevol reivindicació veïnal.

IMG 20170723 WA0010

El seu bar, el "Bar de la Montse", es podia considerar una mena d'escola popular. Aquell establiment va ser durant els últims anys de la dictadura un centre de lluita clandestina del PSUC. Allà es guardava en un doble fons del sostre el material de propaganda, que després es distribuïa o repartia, es coordinaven accions i es va convertir en tot un referent i un símbol polític a Mataró. Des del "Bar de la Montse" es van impulsar les primeres mobilitzacions dels Molins: per l'enllumenat públic, per asfaltar els carrers, per fer la primera escola bressol i el primer casal dels avis, per fundar una associació de veïns veritablement democràtica.

Fa unes setmanes el Ple municipal de l'Ajuntament aprovava formalment que la placeta de l'Esperança passi a dir-se "Plaça de la Montse Mompart". Però aquest homenatge va més enllà del reconeixement al treball i la lluita d'una persona concreta, en aquest cas de la Montse. Aquest homenatge servirà, com ella hagués volgut, per reconèixer la feina imprescindible de totes aquelles persones que es van jugar el seu futur durant la dictadura, que van lluitar per retornar la democràcia i per fer uns barris, una ciutat i un país millors.