Darrerament ha sorgit una nova polèmica a la nostra ciutat, en aquest cas arran de l'anunci de l'ampliació de la zona comercial del Mataró Parc, que aniria  ubicada a la zona oest de la Ciutat.

D’entrada sembla una bona proposta, que pot venir plena d'avantatges. Es parla de la creació de prop de tres mil llocs de treball, xifra que de ben segur ens ajudaria a deixar de ser la ciutat catalana amb més de cinquanta mil habitants amb la taxa d'atur més alta. També suposaria un nou impuls per al Centre Comercial, que està veient com les grans superfícies properes, amb horaris més amplis i amb establiments molt variats, s'està emportant una bona part dels clients que acostumaven a venir a comprar a la ciutat. Aquest creixement, si ens basem en estudis realitzats i en la deguda i dilatada en el temps millora del centre comercial, tampoc hauria de ser una amenaça pel comerç tradicional local, tant de centre com de barris, que tots intentem protegir perquè no s'enfonsi davant d'empentes empresarials d'aquest tipus, encara més en els temps de crisi que corren.

Per tant, tot sembla força compatible i viable, però un seguit d'actuacions per part dels governs municipals en moments claus, des de fa ja més de trenta anys, ens fa témer, un cop més, per la nostra economia i patir per trobar-nos amb una nova oportunitat perduda.

Fem memòria. Als anys previs als Jocs Olímpics del 1992, ciutats com Badalona, Granollers o Terrassa, i podríem dir moltes més, van saber aprofitar el moment i van endur-se proves esportives, amb instal·lacions modernes i la conseqüent transformació que això va suposar per a aquestes ciutats. Mataró no va ser capaç de fer el mateix i vam quedar en una anecdòtica sortida de la marató d'atletisme.

Una altra oportunitat perduda va ser la incapacitat de poder liderar el projecte Moda Mataró, en un moment en el qual a la nostra ciutat el tèxtil era gairebé un monocultiu i on el govern no va saber crear un ecosistema empresarial que donés a la nostra indústria la força necessària per evitar la forta davallada causada poc després per la globalització.

No podem deixar de parlar del tema Pryca, que és molt semblant al que ens estem trobant amb el de l'ampliació del Mataró Parc. Després de negociacions estèrils, el comerç tradicional de Mataró ha acabat tenint tots els perjudicis que suposa una superfície com aquesta al costat de casa, però no rebem res, ja que Carrefour i els seus macrocompanys paguen els impostos a Cabrera de Mar, on finalment es va construir.

El penúltim cas, que porta ja de cap als mataronins des de fa sis anys, és el de la construcció d'El Corte Inglés, que ja ens hauria d'estar generant riquesa i dinamització comercial des del centre mateix de la ciutat i fent de contrapès als grans comerços de la nostra perifèria, on compren cada vegada més mataronins. Novament, una mala gestió del govern municipal, que no ha estat àgil a l'hora de saber combatre les oposicions des de certs sectors que, camuflats amb falses bones intencions, no permeten que la ciutat creixi.

Ara, amb l'ampliació del Centre Comercial, ens trobem amb partits que voten en contra però que aproven operacions molt més grans, com la d'El Sorrall, de 41500 metres quadrats vers els 30000 del Mataró Parc. Mentrestant, el Ple ha anat aprovant projectes per reforçar el comerç tradicional que no s'han vist reflectits en realitats, únicament en acords. El més recent, una proposta del PPC per a enfortir-lo davant el perill clar que suposa que La Roca Village obri festius; i posterior a aquest, el Pacte pel Comerç Local de Mataró, del que encara esperem veure què ens aporta.

Concloent, el que no podem permetre és veure com se'ns escapa aquesta oportunitat, que milloraria molt la situació laboral dels nostres ciutadans, i ens estalviaria la vergonyosa imatge d'uns impostos, els de Mataró Parc, que marxen cap a qualsevol municipi veí que sí que sabrà aprofitar-la.