Mataró Bus, més enllà d'un servei essencial per a Mataró, és un centre de treball on diàriament conviuen persones, es relacionen, un lloc comú amb l'objectiu de guanyar-se la vida dignament i no deixar-se la salut i la vida personal en l'intent. Per fer això possible, ja fa anys que els treballadors i treballadores vam aconseguir drets de negociació col·lectiva, mitjançant les eleccions sindicals, i mitjançant l'afiliació. És a dir, esculls un company per què et representi i negociï condicions de treball per a tothom i, a banda, t'afilies al sindicat que a tu t'agradi per què et representi individualment davant l'empresa i que defensi els teus interessos. Així es fa a la majoria d'empreses amb mes de 10 treballadors/es, i així hem aconseguit mica en mica un clima laboral acceptable. Però, ai! Mataró Bus no és així.

Mataró Bus es un servei de l'Ajuntament de Mataró, gestionat per una empresa privada, però de l'Ajuntament. Una institució democràtica. Una altra cosa que la ciutadania ens hem guanyat al llarg de la història per què gestioni el bé comú, el que es de tots i totes. Però, ai! Mataró Bus actua com si no fos un servei municipal.

I així, Corporación Española de Transporte del grup Avanza, gestors de Mataró Bus, van acomiadar José Antonio Lara el passat estiu. El company Lara havia estat durant anys aquell que escollien els seus companys i companyes per representar-los davant l'empresa. I en aquell moment era el Secretari General de CCOO a l'empresa, és a dir, aquell que representava els interessos dels afiliats i afiliades davant l'empresa. A les empreses “normals” gent com en Lara té una relació habitual amb la direcció, per així tenir un clima laboral adequat i assolir objectius comuns entre direcció i plantilla. "Vamos"!, que la feina surti, que la gent no es cremi, que l'empresa tingui beneficis, que els treballadors i treballadores guanyin un sou just, que l'empresa sigui viable, que la plantilla no tingui problemes de salut. Però, ai! Mataró Bus no s'apropa al terme "normal" ni de prop.

Ajuntament, sindicats i empresa vam seure a taula per intentar un procés de mediació. Però ai! L'empresa no volia ni mediar, ni gairebé parlar. I ai! L'Ajuntament va dir que no podia fer res, i llastimosament això va anar a parar a les mans de la justícia. I uns mesos després la justícia ha actuat, i li dóna a José Antonio Lara l'opció d'escollir entre demanar el reingrés o ser indemnitzat i acomiadat definitivament. I aquí ve el millor de tota la història: el company Lara ha demanat el reingrés.

Poseu-vos en situació, després d'estar anys treballant a la mateixa empresa, i trencant-te les banyes per millorar la situació de tots els teus companys i companyes et trobes al carrer, sense massa bones opcions, i després d'un procés que podríem catalogar d'assetjament laboral. L'empresa l'únic que et diu davant la teva demanda judicial es que obre la "xequera" i que amb un grapat d'euros t'ho arregla. En una situació de desesperança qualsevol hagués acceptat, però en Lara no ho va fer, va aguantar la pressió. I ara demana el que és just. Tornar a treballar. Persones com en Lara són les qui donen sentit a la paraula sindicalista.

Mentre arribava el judici l'empresa ha generat un clima de terror dins seu, dividint la plantilla. Amb representants sindicals d'altres que són familiars directes de la direcció. Amenaçant, coartant, insultant... Ha intentat canviar els representants sindicals però la Generalitat (a instància nostra) no els va permetre. I mentrestant amb l'Ajuntament les converses han estat fluides, però encara no hem arribat a cap acord que canviés la situació.

Ara poden passar moltes coses... Les normals passarien per què puguem seure a pactar com ha de ser el reingrés del company Lara amb l'Ajuntament i l'empresa. O bé les que no haurien de ser: que l'empresa interposi un recurs contra la sentència. I ai! Però volem tenir esperança que l'Ajuntament actuarà aquesta vegada.

Mentrestant, ens quedem amb la dignitat, la coherència, l'enteresa i la humanitat del company Lara. Ell ens omple d'orgull, d'orgull a CCOO.

Gràcies a tothom: al sindicat UGT, als partits polítics que ens han recolzat, a la ciutadania que ens heu donat suport en aquesta, encara en marxa, lluita per la dignitat i la justícia.