L’afecció als toros a Mataró

L'afecció als toros, avui tan criticada i a punt de ser prohibida pel Parlament de Catalunya, va tenir a Mataró molts afeccionats i fins i tot una plaça de toros a finals del segle XIX fins els inicis del XX.

La premsa local recull que l'any 1894 s'inaugurà una plaça de braus en un solar a prop del Camí de la Geganta. La seva inauguració va comptar amb la presència d'un torero llavors molt popular en Rafael Guerra “Guerrita”. Aquesta plaça de toros o “torín” va tenir poca durada, en opinió de Joaquim Llovet al seu llibre “Mataró. dels orígens de la vila a la ciutat contemporània”.

En dades senyalades (Fira, Festa Major, etc.) es muntava una plaça provisional i la gent hi anava en gran nombre. Els toros eren tan populars que el Diario de Mataro y su Comarca recull que la mainada de Mataró jugava al carrer a fer de torero. I fins i tot els més ganàpies tenien una Academia on depurar l'art del toreig.

Ramon Salas al seu llibre de records “De quan jo era noi” (de l'última dècada del segle XIX a la segona del XX) ens explica la seva experiència d'anar al “torín” de la mà del seu pare i ens diu on estava situada: “al Camí de la Geganta, entre el Parc-Velòdrom i la cènia de cal Mònic o del Palmer”. El dia que ell va anar a una “corrida de toros” on hi actuaven el “Gallo” i el “Minuto”, recorda que “la gent comentava la valentia d'aquest últim, que va veure's obligat a matar més braus dels que li pertocaven, per haver rebut l'altre una varetazo. El “Minuto” era de baixa estatura i era home il·lustrat, ja que havia escrit alguna obra teatral.

L'any 1896 va ser el lloc on es representà un “Ball de Gitanes” i a principis del mes d'agost del mateix any es feu una corrida dedicada al sexe femení de la localitat.

El “torín” es convertí en un lloc on s'hi feien altres espectacles. Ramon Salas recorda haver vist una paròdia sobre la guerra de l'Àfrica i posteriorment espectacles de circ on els números amb cavalls hi quedava molt bé però no tant quan actuaven els pallassos doncs l'audició del que deien no se sentia gens bé.

Als anys quaranta del segle XX es va muntar una plaça de braus al bellmig del Camp de Futbol del Mataró, organitzada per Educación y Descanso, secció recreativa del sindicat franquista de la C.N.S. amb la intenció de cultivar les afeccions “españolas” entre la ciutadania.

L'afecció als toros a Mataró ha anat minvant fins a extingir-se. Fa més de mig segle que no s'hi celebra cap corrida ni ningú les reivindica.