Mataró també té els seus “papers” de Salamanca. Es tracta del conjunt de documentació històrica més important de Mataró, que actualment, malgrat que hauria d'estar a la ciutat, està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), a Barcelona. Fins al 21 de juny de 1938 tota aquesta ingent documentació es trobava a la capital del Maresme, a l'Ajuntament i a casa del notari arxiver, que en aquella època era Josep Maria Monfort. Aquell dia arribà a la ciutat una ordre de la Generalitat de Catalunya per la qual havien de lliurar-se aquests fons històrics de titularitat pública al delegat del Govern de la Generalitat, Enric Cubas. En plena Guerra Civil, es tractava de protegir-lo d'una potencial destrucció, d'acord amb diferents disposicions de la Generalitat de salvaguarda del patrimoni artístic i històric. A la destrucció que els revolucionaris, en la seva majoria de l'anarquista FAI, havien efectuat des de l'inici de la Guerra, el 19 de juliol de 1936, del 90% del patrimoni artisticohistòric de l'Església a Catalunya, s'havia afegit la destrucció del patrimoni documental, una realitat que afectà sovint els arxius notarials. En diverses poblacions del Principat, com per exemple a Calella, els anarquistes de la FAI havien cremat bona part d'aquest tipus de documentació, amb la qual cosa destruïen un dels principals instrument de recerca de la història moderna i contemporània. A l'amenaça interna calia afegir l'externa, el perill de destrucció pels bombardejos dels nacionals. Aquests intents de salvar el patrimoni documental coincidiren amb els intents de salvar el que quedava del patrimoni històric, artístic i monumental eclesiàstic un cop els governs de la República havien recuperat el control real de la seva zona després d'haver neutralitzat els revolucionaris anarquistes.

Per fer el trasllat dels fons a Barcelona, amb molta pressa i sense poder-ne fer un inventari detallat, de facto se separà la documentació en dues parts. Pel que fa a l'arxiu notarial, per exemple, tots aquells volums posteriors a l'any 1800 quedarien a Mataró, ja que es considerava que podrien necessitar-se en qualsevol moment per escatir qüestions civils o mercantils; els anteriors, havien de passar a Barcelona.

Els documents de Mataró dipositats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó estan formats per diferents fons. El més nombrós és el compost pels volums dels notaris de l'Escrivania Civil de Mataró, l'arxiu notarial pròpiament dit. Aquest fons és compost per gairebé mil llibres de protocols notarials, suport on es guarda còpia de les escriptures que s'aixecaren en presència dels notaris de l'Escrivania Civil de Mataró, com documents civils com testaments, capitulacions matrimonials, establiments de cases, compravenda i arrendaments de terres i immobles...; mercantils, com la constitució de societats i parçoneries, contractació de tot tipus de negocis i obres, contractació d'aprenents, reconeixement de deutes i dels seus pagaments –les àpoques–, creació i lluïció de censals i altres tipus de préstecs, atorgaments de poders i procures, etc.

Aquest fons s'inicia amb Bartomeu Agell, que actuà a Mataró com a notari a mitjan segle XV. L'Escrivania de la vila fou establerta emfitèuticament, l'any 1454, per la Universitat de Mataró, el Comú, a Bernat Ferrer. Després d'uns primers anys d'exercici directe per part dels Ferrer, ben aviat, abans d'acabar el segle XV, aquests arrendaren l'exercici real de la plaça a tercers notaris. Amb l'augment de població i per tant de la feina, els successors dels Ferrer, els barons de Llinars, marquesos de Rubí i d'Ayerbe –titulars de l'Escrivania fins a l'any 1803 quan la vengueren a Francesc Font–, van permetre que més d'un notari exercís alhora a la població, enquadrats dins dels drets que a propietaris de la plaça els assistien. La seu de l'escrivania era el casal dels Ferrer, “cals otaris”, ara can Cruzate, al carrer d'en Palau, entre la plaça Gran i la de l'Ajuntament. Allí es guardaren els fons notarials històrics fins ben entrat el segle XIX, fons que en aplicació de la Llei del Notariat (1862) passaven de propietat privada, dels notaris, a pública.

Malgrat que en teoria aquesta era l'única escrivania de Mataró, el monopoli era contestat per l'existència de l'Escrivania Eclesiàstica, de la qual era titular el rector de Santa Maria, l'única parròquia de la població fins a l'any 1868. Aquest és el segon component de l'arxiu notarial de Mataró, uns 250 volums més, també a Barcelona, fruit del dret consuetudinari d'exercir de notari del rector, una pràctica més antiga que la dels Ferrer mateix. Per falta de notaris civils fou comú, durant l'edat mitjana, que bisbes, capítols catedralicis o rectors de certes poblacions exercissin de notaris, de manera supletòria. Una pràctica essencial per al foment de la seguretat en el compliment de voluntats i dels acords entre diverses parts i de la força del Dret com a instrument regulador dels conflictes d'interessos en el si d'una comunitat. Un aspecte, el registre notarial, de vital importància per a la pau social.

L'escrivania eclesiàstica de Mataró era anterior a la dels Ferrer, i malgrat els plets que aquests interposaren per fer-la tancar, la notaria del rector continuà protocolaritzant escriptures que depassaven l'abast eclesiàstic fins a la segona meitat del segle XVIII. Els rectors en delegaren l'exercici real tant a notaris seglars com als vicaris de la parroquial amb suficient formació.

La seu d'aquest escrivania era l'edifici anomenat “la torreta”, a la rectoria. Allí es guardaven els manuals, llibres notals i d'altres instruments notarials, fins que, en aplicació de la Llei del Notariat, foren confiscats i extrets de la rectoria.

“La torreta” fou enderrocada a mitjan segle XIX per rectificar la plaça de Santa Maria, ja que sobresortia de la cantonada amb el carrer Sant Francesc cap a la plaça, fent una gaia, espai alliberat que permetria la construcció de l'actual façana de l'església.

A part del gran fons notarial, els “papers de Mataró” a l'Arxiu de la Corona d'Aragó estan formats per una gran part de l'arxiu (s. XV-XVII) del Consell de la Universitat de Mataró, la institució precedent a l'Ajuntament; per part de l'arxiu corregimental de Mataró; per part del de la Província Marítima de Mataró; així com d'altra documentació sobre la governació interna de la vila i terme.

A més a més d'aquest fons notarial i de les institucions públiques de Mataró, el tercer gran conjunt de “papers de Mataró” a Barcelona, està compost per documentació relacionada amb l'administració eclesiàstica, dins de la qual destaca els llibres de les confraries professionals, els gremis, de la vila/ciutat, aleshores desenvolupats a redós de la parròquia.

Aquesta documentació dipositada a Barcelona, en paraules del notari arxiver J. M. Piñol (1945), és de “singular interés para la historiografía y específicamente la historiografía local pues las orientaciones modernas relativas a investigaciones históricas precisan para la exacta captación de zonas en el tiempo, el sentir de la época reflejado en los hechos corrientes de la vida cotidiana; y sin duda alguna los Archivos Notariales son el reflejo mas preciso de la vida real de las generaciones pretéritas pues en ninguna otra parte se registran en sus páginas, en forma leve o acusada, directa o indirectamente, todas las convulsiones económicas, caracteres sociales, instituciones, costumbres y demás efluvios de la vida ciudadana.” Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online