Capgròs
Avui, el ple municipal de Mataró, ratifica la Declaració Institucional proposada per la CUP, acordada en la junta de govern del dia 29 de maig i que dóna suport al moviment popular del Rif.
Després de set mesos de mogudes incessants, amb un pacifisme i civisme admirables, el govern marroquí ha triat tornar als anys del plom i reprimir la revolta amb detencions massives, assetjaments, persecucions i intimidacions; la vigília del ramadà.
Tot comença quan a finals d’octubre del 2016, mor aixafat per un camió de triturar la brossa el jove Mohsin Fikri, després de confiscar-li la seva mercaderia per part de la policia. L’allau de protesta que reivindicava justícia en el cas Mohsin Fikri es va convertir en un moviment fort amb unes reivindicacions socials, econòmiques i identitàries. La força que ha anat adquirint el moviment n’ha fet una revolta amb cara i ulls. Aquesta força la trobem en l’adhesió unànime de tots els sectors del poble, amb independència de cap partit o ideologia política, en el seu popularisme i el seu discurs emès i lligat al patiment del poble i en el jovent que l’ha liderat: joves farts, entusiastes i amb una convicció ferma en la jutgessa de la causa que defensen, homes i dones, encapçalats pel valent Nasser Zefzafi, que ara està a la presó, en vaga de fam des del passat 28 de maig.
Tots els intents del govern de posar fi a aquest moviment han fracassat: la intimidació, la intervenció directa, el boicot mitjançant tercers i la militarització massiva de la zona en ares d’un decret del 1958. Aquesta actitud només ha fet que consolidar el vincle del poble amb el moviment i els seus líders. Fins i tot quan la resta del Marroc semblava no entendre què li passava a aquest poble i perquè no vol parar de sortir al carrer. Aquesta determinació, va acabar donant al món un exemple de lluita popular per la dignitat i la justícia. Finalment, sembla que la ciutadania del Marroc s’està adonant que la injustícia històrica a la que el poder central ha sotmès la zona ho explica tot. Centenars de manifestacions surten cada dia per solidaritzar-se amb la campanya de càstig que per enèsima vegada s’està duent a terme al Rif. Campanya que es va saldar amb un centenar de detinguts, entre ells, Mohamed Jelloul que feia poc més d’un mes que havia sortit de la presó després de passar-hi cinc anys, per reivindicar el mateix.
La força més gran del moviment resideix ara en el paper que hi juguen les dones. Mares de detinguts, mestresses de casa, joves estudiants, i altres s’han sumat al moviment des del primer moment. Però ara hi són més que mai i lideren les marxes i emeten els discursos i parlen amb la premsa. Naoual Benisa i Salima Ziani s’han convertit últimament en les icones del moviment per la seva valentia i determinació a portar-lo al port que el poble va triar.
A la diàspora, s’han creat vàries comissions per donar suport al moviment, amb diverses accions: protestes, sol·licituds de suport institucional i visibilització de la causa. Arran de la campanya de detencions i repressions d’aquests dies, la comunitat rifenya ha intensificat les seves accions duent a terme ‘sitings’ i vagues de fam col·lectives, crides a retirar els diners que la gent pugui tenir als bancs del Marroc, demandes d’intervenció de la Unió Europea i entitats internacionals de drets humans, i altres accions previstes.
No sabem com respondrà un govern, sord a demandes legítimes d’un poble, però si sabem que el poble cada dia, després de trencar el dejú ramadanenc surt al carrer massivament i no deixarà de fer-ho fins que aconsegueixi el seus objectius: justícia social i dignitat.
Comentaris