Tendim a pensar que el món camina cap a la millora. Normalment projectem un futur millor que el present i el passat. Però tendim a no utilitzar una perspectiva àmplia d’anàlisi en temps, forma i espai dels esdeveniments que ens envolten, estem sotmesos al curt terminisme. Aquesta falta de perspectiva fa que, sovint, les anàlisis que fem i les conclusions a les que arribem siguin, en el millor dels casos, molt parcials. Vivim a cop d’impacte de titular, de tuit, de tertulià cridaner, o de polític simplista i simplificador.

Personalment considero que estem en un punt crític i que segons com es determini el futur immediat, anirem endarrera. Perquè des de fa massa temps l’ambient no convida a l'optimisme. Hi ha massa frustració, malestar, agressivitat i conflictivitat. El pensament excloent, visceral i fragmentat s’imposa també en les relacions i en el paisatge quotidià. Vivim doncs, en una època de contrastos, de rivalitats, de frontisme. Un temps en què es proposen o alenteixen idees sense ser recolzades pel sentit de responsabilitat. Benèvolament podríem observar una absència en la presa de consciència de les implicacions, requeriments, conseqüències i resultats de dur a terme el que trivialment es diu. Fins i tot, un observa una perversió del llenguatge i el significat (tergiversat) de molts conceptes polítics, especialment els d’arrels progressistes.

Sóc economista i aficionat a la història i a la política, així que estic acostumat a analitzar els fenòmens com a processos cíclics. Penso que si no ho evitem estem a les portes d’un retrocés, on paulatinament ens anem entregant a mans dels bàrbars. Uns bàrbars que ens estan destrossant una societat que s’ha basat en uns fonaments que han propiciat les més altes quotes de benestar per al període més llarg de la història. En concret el gran triomf d’aquests bàrbars ha estat esquerdar i propiciar un retrocés dels principis de la Il·lustració, per això aquests bàrbars representen la reacció.

En termes generals, la Il·lustració tracta de comprendre la condició humana mitjançant la raó, la ciència, l'humanisme i el progrés. Els il·lustrats insisteixen en la utilització de la raó per a la comprensió del món i ens alerten de recórrer a generadors d’enganys instrumentalitzats a partir de la fe, el dogma, la revelació, l’autoritat o el carisma. En aquest sentit, corrents polítics basats en els sentiments identitaris i sustentats en la creença cega d’uns líders que malgrat que en algunes ocasions han admès enganys o no han explicat de forma veraç les accions i conseqüències dels seus postulats, continuen rebent suport. Així, els bàrbars van arraconant la raó en benefici dels instints... De vegades en nom de la llibertat.

Però seguit de la raó hi trobem la ciència, que representa precisament el refinament de la raó com a eina per entendre el món. Els pensadors il·lustrats consideraven la ciència com una fugida de la ignorància i la superstició i ens mostraven que la saviesa convencional podia estar equivocada. En aquest sentit, els bàrbars utilitzen eslògans no comprovats o tergiversats, mantres vendibles a les xarxes socials o als dos minuts de televisió d’un noticiari per enviar missatges que per la seva contundència poden semblar certs però que gairebé ningú es para a comprovar i, si algú ho fa i els contradiu se’l titlla d’heretge, traïdor o vés a saber què.

Així, la ciència ens mostra que existeix una naturalesa humana universal on versem els nostres coneixements i reflexions. I aquí tenim la tercera pota de la Il·lustració, l'humanisme. L'humanisme tracta de prioritzar el benestar de les persones per sobre la glòria de la tribu, la raça, la nació o la religió. Intenta proporcionar la màxima felicitat al major nombre de persones que tracta no com a mitjà, si no com a finalitat. Per això ens mostra com no hi ha res que sigui exclusiu ni meritori en nosaltres mateixos ni en els grups, tribus o nacionalitats a les que pertanyem. Per això l'humanisme és cosmopolitisme, és a dir, l’acceptació de la nostra ciutadania en el món. Per dinamitar aquesta concepció humanista, els bàrbars utilitzen el nacionalisme, que posa la pàtria per davant de les persones, que es considera especial respecte de la resta i posa contra les cordes la fraternitat, situant la idea de nació per davant de les necessitats dels individus.

Finalment, amb la capacitat de comprensió del món promoguda per la ciència i la capacitat que dóna l’humanisme d’expandir-la mitjançant la raó i el cosmopolitisme, la humanitat pot progressar. El progrés com a síntesi de la Il·lustració. Amb les eines que hem descrit no cal resignar-se a les misèries o a les irracionalitats del present ni tractar d'enrederir el rellotge fins a una edat daurada perduda. És en aquest sentit que la Il·lustració concentra el progrés en institucions humanes, d’aquesta manera el govern no és un mandat diví, ni una encarnació de l’ànima nacional, és una invenció humana. Si, el govern és una invenció humana convinguda mitjançant un contracte social destinat a fomentar i garantir el benestar dels ciutadans. Per tot això els bàrbars no són progressistes. No pensen en el progrés, per a ells les persones queden subordinades a institucions i concepcions en les que els individus hi ha d’estar al servei i són capaces de trencar o esquerdar el contracte social en qualsevol moment, perquè no respecten les regles democràtiques articulades per la societat.

Alertem-nos doncs del significat de l’eclosió i generalització dels bàrbars. El retrocés dels principis de la Il·lustració és el retrocés del progrés i el benestar. Desconfiem dels qui utilitzen el retrovisor per anar endavant.