Escric aquestes línies el mateix dia que es compleix un any que vam decidir sortir del govern municipal de Mataró que compartíem amb el PSC. Va ser una decisió dolorosa perquè la formació política que represento és un partit de govern, amb voluntat de construir i de fer més fàcil la vida de les persones. Però va ser una decisió necessària. I ara, que el calendari ha donat tota la volta, que el temps i la distància permeten disposar de la perspectiva suficient per analitzar-la i valorar-la crec, sincerament, que va ser una opció encertada.

D’un dia per l’altre vam passar del govern a l’oposició. Això vol dir, de disposar tota la informació per poder treballar a disposar de la mínima informació per poder controlar el govern; de decidir que fèiem i com ho fèiem en benefici de la ciutat a vigilar i controlar que el govern fes allò que calia i necessitava Mataró. De fer a vigilar que es fes.

Des de dins del govern, Mataró es veu com una ciutat amb un potencial inacabable i amb uns actius que ben posats un darrere l’altra ens farien encara més capital. Des de l’oposició es veuen aquests actius però es detecta que amb més decisió, valentia i capacitat de treball es multiplicarien els resultats.

Durant aquest any hem intentat fer això, incentivar l’actual govern, fer que no es desviessin amb les seves coses, assenyalar allò que calia continuar prioritzant, mantenir el full de ruta de havíem dibuixat quan van decidir governar plegats la ciutat, cridar-los l’atenció de les seves renúncies, deixadeses, distraccions o –simplement, i em dol dir-ho—despreocupació o deixadesa. Durant aquests 365 dies hem recordat al govern de l’alcalde Bote que quan hi hagi eleccions municipals ja faran campanya i que no calia fer campanya cada dia; treballar i procurar per tota la ciutat sí, però distreure’s fent campanya partidista no.

Per primer cop en molts anys, hem afrontat uns pressupostos municipals sense participar-hi directament, sense haver-los confeccionat. I en benefici de l’estabilitat i de tots els mataronins ens va interessar que s’acabessin aprovant per garantir la continuïtat de projectes que nosaltres creiem convenients per Mataró.

La perspectiva de l’any després també ens ajuda a veure com ha quedat el govern municipal. És cert que un executiu de sis persones és insuficient per governar una ciutat de més de 125.000 habitants, però també és veritat que amb treball, coordinació i esperit d’equip les coses serien molt més fàcils. Això no ha passat. La coordinació i el treball en equip s’ha quedat en el powerpoint del que ho havia de pensar i executar però no s’ha traslladat a l’organització. Sortosament, l’Ajuntament de Mataró disposa d’una plantilla competent i preparada, adaptable als canvis i amb capacitat per actualitzar-se. Però com tota organització, cal que els responsables polítics liderin i passin de la teoria a la pràctica; i això no ha passat.

És possible treballar amb un govern de sis regidors i regidores però s’ha de treballar de valent, coordinar-se i organitzar-se. Però no és solament això. Al govern Bote no li manca només aquesta capacitat de fer equip, li manca respecte institucional cap a l’oposició i seriositat. No és fer política jugar amb els grups municipals; no és fer política aprovar allò que vol l’oposició i després no complir-ho... com a mínim no és política de qualitat.

Per últim, no puc acabar parlant d’aquest any sense recordar què va provocar el nostre pas a l’oposició.

Pel grup municipal aquesta va ser una decisió molt meditada, que es va prendre després d’un procés de reflexió on es va tenir en compte l’actitud de l’alcalde Bote davant el Referèndum, i sobretot davant l’actuació violenta de la Policia i la Guàrdia Civil reprimint als indefensos ciutadans que solament pretenien votar. La nul·la, insensible i immoral reacció del grup socialista i del seu alcalde davant aquests fets van fer impossible continuar compartint govern. Va ser per dignitat cap als mataronins, que el grup municipal va adoptar la decisió de deixar l’executiu.

I passat un any –lamentablement– això no ha canviat. Ni el PSC de Mataró, ni el PSC a Catalunya, ni el PSOE a Madrid han canviat la seva actitud.

Sabem que sortint del govern vam deixar via lliure al PSC més clientelista, al menys mataronista i al més espanyolista, el que es va posar a favor de l’aplicació del 155. Sabem que sortint del govern vam permetre el govern d’un PSC menys social, més electoralista i menys dialogant... però per dignitat, coherència i responsabilitat no podíem cap més cosa. I avui, ho tornaríem a fer.