 |
La meva 'història d’amor' amb un jove anomenat Werther |
Títol: Les tribulacions del jove Werther o Las desventuras del jove Werther
Autor: Goethe
Llibre que he llegit quatre cops, si no recordo malament, però que rellegiré molts més. En el món de la literatura, per als qui l’estimem i sentim de veritat, resulta impossible quedar-se amb un llibre, un autor, una època. Tota bona literatura, com en qualsevol àmbit, sempre va de la mà de tota la resta.
La corrent del Romanticisme (que vindrà després de l’aparició d’aquesta obra) ja és en sí, per a mi, desconcertant, misteriosa, genial, i m’interessa profundament. Què dir del mestre Goethe, un dels grans, que va arribar a renunciar al seu Werther i al Romanticisme més pur, per l’impacte brutal que va tenir la seva obra, ja que joves que es van sentir identificats es van suïcidar prop del llac on vivia, i on ell mateix va trobar pàgines de l’obra a l’aigua. Com veieu, sembla una altra història Romàntica.
Aquesta obra és una de les meves històries d’amor perquè la sento com a pur Romanticisme, és el que es volia transmetre; i perquè després de llegir-la una i altra vegada, llegir altres tantíssimes obres del període, acudir a classes a la llicenciatura, i llegir llibres sobre crítica literària, inclòs el gran Baudelaire que és, per a mi, com la Bíblia sobre tot el que escrivia i opinava, s’arriba a la conclusió de què és una obra mestra.
Qui no s’enamoraria de Werther? Qui no cauria en la temptació ? La Lotte no ho fa, i segueix amb la seva decisió de casar-se amb l’Albert. Allà comença el discurs romàntic que tant defensaven els autors de l’època: “si ja has trobat l’amor etern, i no pots aconseguir-lo, no hi ha que seguir buscant, ja està, s’ha acabat ”.
Però el que pot resultar tan trist als nostres ulls, és un descans i un ram de tranquil•litat, pau i alegria per al protagonista, que decideix suïcidar-se perquè no queda altra opció, ja ha arribat al verdader, a l’únic.
Un detall sublim, per part de l’autor, és el fet que sigui Lotte qui toqui amb les seves mans, abans d’embolicar-les i enviar-les ignorant la seva finalitat, les dues armes amb les quals Werther es traurà la vida.
Quina prova d’amor pot haver més gran?
Què per què no lluita per ella? Perquè la qüestió no és aquesta, sinó el deliciós encontre d’aquell amor etern que els romàntics asseguraven que tots tenim i que és en algun lloc, i que quan es troba, sigui correspost o no, ja està, ja no vols anar buscant res més, ja que no hi ha res que pugui superar al sentiment d’allò etern, d’allò infinit.
Estic enamorada de l’obra, de Werther, de l’ideal romàntic, i espero i desitjo no canviar mai.
Segons vaig sentir recentment en una pel·lícula italiana Tinc una cosa que dir-vos: “els amors impossibles són els que duren per a sempre”.
No hem canviat tant!
sportames@gmail.com
|
| Opinions dels lectors |
|
 |
Carlos |
|
En primer lloc, felicitats per aquest nou apartat sobre llibres. La veritat és que no acostumo a llegir gaire, més aviat sempre m'ha costat, però em va fer gràcia el títol, i vaig llegi l'article. Aquest llibre és un dels pocs que he llegit de bona literatura, perquè una vegada algú especial me'l va recomanar, i vaig al.lucinar, vaig fins i tot subratllar. En veure com explica la Sara com li va afectar, m'he sentit identificat i crec que el tornaré a llegir. A més, la passió amb què es nota que ho explica et fan entrar ganes d'anar a buscar-lo, a comprar-lo, el que sigui i llegir i disfrutar. El que sí tinc clar és que transmet molt més que el simple fet de dir "has de llegir per força, perquè sí". Estaré atent a la secció.
Felicitats a la Sara i a Capgròs.
|
|
|
|
|
|
|
Isabel |
|
Tinc 70 anys i mai he deixat de llegir. Tinc una filla que viu a Mataró, i per això segueixo la revista, i com que m'agraden els llibres doncs m'he aturat a llegir aquest article. No he llegit el llibre, i això que ja sóc gran, però després d'acabar els dos que tinc començats de dos cursos de lectura que faig, no dubteu que em llegiré aquesta recomanació. jo, no sé fer anar l'ordinador però com que m'agrada que el jovent faci coses sempre em queixo quan algo va malament, també volia opinar quan una cosa és maca i val la pena. Una filla meva me'l va donar en paper i jo li he anat dictant el que volia posar. Només espero que ens en recomani més i tingui temps de llegir-los.
|
|
|
|
|
|
|
Isabel |
|
Només vull animar a la gent, jove i gran, que opini quan una cosa li agradi i la trobi bonica. A la meva edat, he vist de tot, i sé que sempre ens queixem quan una cosa no ens va bé, no ens agrada o creiem que ens prenen el pèl, i mai pensem que a la gent també li agrada i necessita rebre bones crítiques, sentir coses maques, un cop a l'esquena. Així que vinga, a tothom que li agradi alguna cosa que la digui, hem de criticar però també elogiar.
Bona tarda. |
|
|
|
|
|
| Receptes per gaudir d'un bon llibre | 17/04/2013 | Diarios (1939 – 1972) de Max Aub. (Part III) |
| Receptes per gaudir d'un bon llibre | 10/04/2013 | Diarios (1939 – 1972) de Max Aub. (Part II) |
| Receptes per gaudir d'un bon llibre | 05/04/2013 | Diarios (1939 – 1972) de Max Aub. (Part I) |
| Receptes per gaudir d'un bon llibre | 28/03/2012 | La meva història amb Romeo |
| Receptes per gaudir d'un bon llibre | 08/03/2012 | La meva 'història d’amor' amb un jove anomenat Werther |
|
|
Edició digital
Classificats
