Formant part de la Brigada Solidària de Nou Barris, Juani Cantero Muñoz i Antonio Rodríguez Avellaneda hem assistit a l'Havana al IX Congrés Nacional dels Comitès de Defensa de la Revolució (CDR).

Des de la seva fundació, els CDR es dediquen a múltiples tasques. Sobresurt entre elles la vigilància diürna i nocturna dels 3.600 quilòmetres de costes, la vigilància d'elements contrarevolucionaris, la lluita contra les plagues de mosquits, especialment els que transmeten el temible Dengue, l'organització de recollida de sang per als hospitals, etc.

La Brigada Solidària de Nou Barris, encapçalada per la incombustible Maruja Ruiz Martos, de 81 anys d'edat, ha estat l'únic grup europeu convidat al IX Congrés dels CDR, l'organització de masses més important de tot el continent americà i potser de tot el món. Ens sentim molt orgullosos d'haver pogut participar en aquest esdeveniment tan extraordinari.

Qui conformen els CDR? Els CDR estan organitzats en tots els carrers i en tots els barris de l'illa de Cuba. Hi ha més de 133.000 i tenen afiliats a més de 8.500.000 cubans, el que representa el 96% de la població major de 14 anys.

Els CDR van ser fundats pel comandant en cap de la Revolució, Fidel Castro Ruz, el 28 de setembre de 1960 en tornar de Nova York, on havia assistit a l'assemblea anual de les Nacions Unides. Quan Fidel va intervenir en la sessió plenària de l'assemblea, va denunciar tots els atropellaments, tots els atacs i tots els crims que els ianquis venien perpetrant contra el poble de Cuba des del mateix dia en què va triomfar la Revolució contra la tirania de Batista, després de 25 mesos de guerra a les muntanyes i a les planes.

Mai en el continent americà ni en qualsevol altre lloc del món s'havia desenvolupat una guerra en les mateixes condicions. Quan l'expedició del Granma va partir de Mèxic, en el iot només anaven 82 combatents. Van desembarcar a Cuba el 2 de desembre de 1956 i l'1 de gener de 1959 la Revolució havia triomfat totalment. És a dir, aquells homes van lluitar amb tanta valentia i tanta intel·ligència que van ser capaços d'anar sumant forces fins a completar un poderós Exèrcit Rebel que va derrotar estrepitosament un dels exèrcits més forts de tot el continent, armat i assessorat per la CIA i el Pentàgon.

He explicat tot això perquè el lector d'aquest article pugui entendre la situació en què Cuba es troba des de fa gairebé 60 anys.

Gràcies al treball incansable dels CDR, el poble cubà ha pogut resistir airosament a les agressions sistemàtiques dels Estats Units. Cuba no s'ha rendit ni es rendirà als imperialistes ianquis. El poble cubà està unit com una pinya, els CDR són l'espina dorsal de la Revolució i, si no existissin, possiblement els problemes serien més grans.

Avui Cuba, tot i els estralls que causa el criminal bloqueig, ha estat capaç de superar satisfactòriament l'anomenat Període Especial, esdevingut després del desmantellament dels estats socialistes que proveïen l'illa de tot el que necessitaven.

Per tot el que he dit sobre els CDR, m'entristeix i m'indigna veure com a Catalunya els comandos que tallen les carreteres, el metro i les vies del tren i que envaeixen de llaços grocs tots els espais públics, s'hagin apropiat d'unes sigles que tenen 58 anys d'història, que són propietat del poble cubà i que ningú té dret a usurpar.

Els CDR van ser creats per defensar la Revolució i per unir i no dividir a tots els cubans enfront dels enemics interns i externs.