Dos bons observadors de la realitat mataronina, Joan Salicrú i Cugat Comas, han reflexionat sobre les Santes, com les veuen i com s’haurien de (re)orientar. Han obert un debat de la festa, que fóra bo que tingués lloc amb serenor, rigor i millor passades les properes eleccions municipals. Que es fes amb un plantejament integrador, per tal que ningú se les faci “només seves” o senti que li van “a la contra”. Que siguin per a tothom més del que ho són ara, ja que a part de la Nit Boja (per als joves) i els focs (per a una gran majoria), una part important de la població mataronina no sent prou Les Santes com a cosa pròpia, tot i els avenços que s’han produït els darrers anys. Ara ja es veuen samarretes de Santes als barris, portades pels més petits.

La politització viscuda en alguns actes tampoc hi ajuda. Em consta per persones que viuen la Festa més que jo, que enguany alguns mataronins de barri no volien assistir a la Crida i a altres esdeveniments. Convocar a una sonora xiulada en un dels actes centrals de l’any mataroní és inacceptable. Sempre, i ho faci qui ho faci. Les Santes i altres festivitats senyalades haurien de quedar per sobre, o al marge, de les diverses tendències polítiques o socials, legítimes la major part d’elles i que es poden expressar qualsevol altre dia de l’any.

A finals del franquisme i inicis de la transició no es van aprofitar les festes per a actes reivindicatius. I llavors vivíem en dictadura i la democràcia trigava a arribar. Només hi va haver l’excepció de l’any 1976, quan va passar per Mataró el 26 de juliol la Marxa de la Llibertat, en favor de l’amnistia. Tenia el suport de l’Assemblea de Catalunya, si bé alguns membres mataronins d’aquesta plataforma no s’hi van sumar.

És inacceptable per les formes i pel fons; perquè es tracta d’una convocatòria que ja està feta, de la qual uns altres se n’aprofiten. I  perquè reuneix molta gent que hi va amb un altre objectiu i que es pot sentir distant o molesta del motiu de la manifestació, encara que les raons que la motiven puguin ser compreses. És una falta de respecte institucional i de consideració social envers aquelles persones que se’n senten alienes, però també per als representants polítics i per a la institució municipal en la seva totalitat; fins i tot per als mateixos regidors que s’hi volen sumar.

Una corporació votada per la ciutadania de manera lliure, i amb un resultat més plural que enlloc, ha/hauria de ser respectada en el seu conjunt. Però si hi ha resultats que no agraden a alguns i un alcalde i un govern municipal que no segueixen allò que alguns –per més que siguin– volen, llavors es veuen en cor de posar les seves idees –que consideren més bones i, per tant, superiors– per davant de tot. Enguany cal celebrar que veus destacades de l’independentisme local s’han desmarcat de la protesta. Però diguem-ho clar i català: hi ha una forta ofensiva contra els alcaldes no independentistes i a Barcelona mateix la “batalla” es lliurarà forta. No parlen alguns que “això va de democràcia”? Però sembla que una cosa és quan et va a favor i una altra quan et va a la contra.

Les passades Santes donen per a més. N’hi ha per a tothom: que si l’anada a Ofici i l’entrada a Santa Maria ha perdut el caràcter protocol·lari que hauria de tenir (a la tornada ja es permetia certa informalitat); que si la indumentària d’algunes regidores i regidors no és adient (vestits de pancarta i disfresses acolorides incloses); que a les cercaviles hi ha edils que semblen una comparsa més de tant saltar i botar; que si...

Tanmateix sembla que el més destacat d’enguany és que la beguda Juliana no era prou bona. Ja se sap que quan un beuratge passa dels bruixots a les mans de tota la tribu es perd l’encanteri. Què hi farem!

Que Les Santes hi facin més que nosaltres!