Ja ha passat la festivitat de Sant Jordi amb les parades de llibres i de roses (aquest any amb la novetat de les roses grogues per reivindicar la llibertat dels presos polítics) i la plaça de Santa Anna, com cada any, ha estat plena a vessar. I també la Riera i molts punts escampats per tota la ciutat. La Diada de Sant Jordi és un dia molt especial al costumari català, un dia ple d’optimisme i de cultura. Però... Però Mataró ha deixat de donar protagonisme als llibres i als autors locals. Hom enyora quan hi havia la Llibreria Robafaves que cuidava i molt aquest aspecte. Feia exposicions, entrevistava als autors, els posava a l’aparador i venia llibres.

Els llibreters afavoreixen sobretot els llibres i autors més taquillers. Eren molt poques les parades que tenien un apartat pels “Autors locals”. Crec que els organitzadors del Dia del Llibre haurien de ser més sensibles i subratllar els llibres que parlen de Mataró o no, com els o les novel·listes. Crec que per Sant Jordi els autors locals els que ens dediquen hores i hores a recuperar el passat de la nostra ciutat mereixen tenir més protagonisme.

La producció local ha de tenir molta més rellevància no ja el dia de sant Jordi –que també– sinó al llarg de tot l’any. Abans la regidoria de Cultura tenia una actitud més activa i editava llibres a la col·lecció Caps de Bou. Donava beques i ajuts. Fa més de 10 anys que no n’edita cap. El darrer va ser el llunyà any 2007 “Posant portes a la mar”, de Joan Giménez”. Des de fa anys la política de Cultura, pel que fa a la publicació de llibres, es limita a comprar-ne un grapa i espavila’t.

La Regidoria de Cultura s’ha de posar les piles i recuperar el temps perdut des de fa anys. Tenim l’Arxiu Comarcal que des de que ha canviat de mans no sembla el mateix. Ara hi ha un dinamisme encomanadís. Projectes, idees, s’editen llibres, catàlegs, es fan exposicions... quin canvi. Cultura hauria de prendre nota i treure’s la son de les orelles. Ser més creatiu i, sobretot, ajudar als qui investiguen.   

Mataró sempre ha presumit de ser una de les ciutats catalanes amb més historiografia. Gràcies en tenim d’entitats com el Museu Arxiu de Santa Maria  que edita la magnífica revista “Fulls”, el Grup d’Història del Casal, Òmnium Cultural, la Fundació Iluro, i poca cosa més.

Quan va plegar en Quim Fernández (CiU) i va agafar Cultura Núria Moreno (PSC) ens les prometíem molt feliços però aviat hem vist que res de res. Tot segueix igual. Cultura no s’aboca en ajudar la investigació ni recuperar la col·lecció “Caps de Bou” que ella mateixa va crear.

Anys enrere Cultura donava beques per incentivar la investigació local. Sobretot als joves, als nous investigadors. I editava llibres. Els que ens dediquem a aquesta feina tenim molt poques oportunitats per poder publicar els treballs. Hem d’anar pidolant les poques portes que hi ha.

Cultura també hauria de posar ordre en l’agenda cultural, al calendari de conferències. Sovint passa que al mateix dia i a la mateixa hora hi ha dues conferències a llocs diferents. Des de fa temps vaig suggerir –sense cap èxit- que Cultura fes de pont, que a través de la infraestructura de l’Agenda Cultural hom pogués saber amb antelació quins actes, quines conferències es fan. Per evitar duplicitats. El caos continua estant a l’ordre del dia.

Estem a un any de les eleccions municipals i per tant seria bo saber què en pensen els qui aspiren a governar la Casa Gran. La Cultura ha de recuperar protagonisme i fomentar la investigació. I que pel Sant Jordi del 2019 els autors locals tinguin el protagonisme que es mereixen.