|
|
Amb 76 anys i un total de 199 pel·lícules a les seves espatlles, Victor Israel considera que ja és hora de la tranquil·litat. En la seva carrera ha treballat amb Orson Welles, Yul Bryner, Kirk Douglas i Mickey Rooney, així com amb una llarga llista d’actors i directors espanyols, i ha rodat als Estats Units, Anglaterra, Itàlia i a la Xina. I ja gaudia del repòs a Roses quan el director txec Milos Forman el va reclamar per fer un paper de monjo inquisidor a la seva nova pel·lícula Los fantasmas de Goya. I ningú li diu que no al director d’Amadeus.
Com arriba Víctor Israel a fer de monjo de la Inquisició en una pel·lícula de Milos Forman?
Tinc una representant molt bona, l’Elisabet Arana, que m’ho va proposar. Em va dir que era un paper important. Vaig anar tres vegades a Madrid per aconseguir-lo, i això que el pont aeri no m’agrada gens.
Va parlar amb el director?
Sí. El primer dia em va veure i vaig pensar que no m’agafaria, perquè va ser molt breu. Però em va tornar a cridar per veure’m vestit. Un altre cop a Madrid... I a la tercera entrevista em volia pentinat. No sé què hi ha per pentinar aquí (s’assenyala els cabells i riu). Després vam fer una altra trobada amb tots els actors i vam llegir el guió sencer tres vegades.
Llavors ja tenia el paper?
Sí. En Forman ja em coneixia i em va dir que si no feia jo el paper hauria d’enviar a buscar un altre actor a Anglaterra, cosa que no entenc, perquè és un paper que pot fer qualsevol. Però ell deia que volia que el paper el fes jo. I per telefon em va dir, quan va veure que tinc 76 anys, que si necessitava una companyant me la posarien i la pagarien. Li vaig dir que jo podia caminar, i que ell té 74 anys! Però té molta vitalitat. I també és molt correcte i amable, molt senyor.
I com a director?
Rodant és tan estricte que no parla amb ningú, va a la seva. Sap el que vol i com ho vol. I té una gran vitalitat. Em van explicar que tot el que fa ho munta cada dia, que té la pel·lícula feta. I això que rodàvem dotze hores al dia!
Això són moltes hores.
Sí, va ser molt esgotador. A més, em va passar una cosa molt curiosa que no havia vist en les 199 pel·lis que he fet, i és que no vam fer cap pla curt, ho rodavem tot seqüència per seqüència, del principi al final. Si no quedava bé tornavem a repetir sencera. Una cosa que em va cridar l’atenció. Jo faig del monjo dels diners. Doncs hi ha una moment en que poso tots els diners sobre la taula i es va rodar tota l’escena sencera, amb tots els diàlegs, però amb la càmera enfocant només els diners.
Amb quins altres actors ha compartit escena?
Sempre he estat amb en Javier Bardem, ell és pràcticament el protagonista. Fa de fra Lorenzo, un frare condemnat per la Inquisió que se’n va a França i es fa revolucionari i agnòstic. En Javier està extraordinari. És molt persona i un gran actor.
Havia treballat amb Javier Bardem abans?
No. Sóc molt amic de la seva mare, Pilar Bardem, que és molt bona actriu. Vam coincidir a Las melancólicas. Durant el rodatge també vaig estar parlant amb en José Luis Gómez. Fa de pare de la noia, un paper molt maco que m’hauria agradat molt fer.
I Natalie Portman?
Em va passar un cas molt bo. Vaig veure una mossa amb el cap completament pelat. Vam estar menjant junts i al final se’m va presentar. Era ella, i jo no l’havia conegut!
Com va ser el rodatge.
Pesat, feia molt de fred. A més els frares anavem descalços, tot i que van tenir deixar que als plans que no eren generals ens poséssim les sabates. Tothom va ser molt gentil i ens ho vam passar molt bé. Jo vaig tenir una caravana per a mi sol! Els americans saben fer cine. Aquí el problema està en quan paguen els espanyols. Tens uns problemes per cobrar!
Amb els americans no?
No, als americans els diners els són igual, pots menjar de tot o fer el que vulguis i està tot pagat. Aquí vam tenir bona alimentació, i bona beguda excepte licors i vi. Tots els actors portaven una ampolleta amagada.
On van rodar?
Al monestir de Veruela, un lloc impressionant, que ara convertiran en hotel. Havíem de rodar a Salamanca, però quan el director va veure la ciutat no li va agradar i vam anar a un altre lloc.
Vostè fa de monjo de la Inquisió. Què li va agradar del seu paper?
Era un paper molt simple, que no val la pena, pràcticament el pot fer tothom. Però amb en Milos Forman, que és molt important. Els rumors diuen que aquesta serà més bona que Amadeus, tot i que, personalment, ho dubto, perquè la de Mozart és una gran pel·lícula. Però el guió és bo i Bardem està extraordinari.
Amb Los fantasmas de Goya torna al cinema després d’uns anys lluny de rodatges.
Sí, vaig tenir la passió d’anar a viure a Roses, i això és molt lluny de Barcelona. I fins que la meva representant no va insistir, no vaig tornar. Jo estava tranquil a la meva caseta al mar, amb la dona i els gossos.
S’ha sentit temptat pel teatre?
Només he fet 5 obres teatrals, perquè no he tingut temps. Una vegada vaig fer una obra de Chejov al Romea i vaig perdre tres pel·lícules italianes. En el teatre et deus mig any a aquesta gent, i no pots fer res més. I jo soc lliure, si m’agrada un paper el faig, i si no, doncs no el faig.
Té algun projecte en vista?
No. Si és una cosa que m’interessi, la faré, però ha de ser alguna cosa que m’agradi molt i que paguin bé. Sóc molt exigent. Però si el paper m’agrada, ho accepto tot, perquè tot personatge pot tenir el seu encant, i al final tu ets el protagonista de la teva escena.
|
Altres |
Entrevista
352 lectures
24|02|2006 12:54
Edició digital
Classificats
