|
Cultura |
|
| Bilbeny assegura que Cervantes era fill d'una família de Barcelona
|
|
|
| El filòleg i escriptor maresmenc, conegut per l’estudi de l’origen de Colom, va exposar divendres a Argentona les bases de la seva tesis |
|
 |
| Jordi Bilbeny en una imatge d'arxiu. |
|
|
per M.Coll
fotos capgros.com
|
|
|
|
|
Sempre l’hem conegut com a Miguel de Cervantes, autor d’ El Quixot, però potser ben aviat li haurem de dir Miquel de Cervent. Les investigacions de l’escriptor i filòleg Jordi Bilbeny, conegut pels seus estudis sobre la catalanitat de Cristòfol Colom, assegura que el literat era català, possiblement membre d’una coneguda família de Barcelona. Són diverses les pistes que han induït a l’investigador fins aquesta afirmació. En primer lloc, l’origen misteriós del personatge, els documents citen el seu naixement a diverses ciutats espanyoles, entre elles Valladolid, Madrid, Alcalà de Henares, Granada o Sevilla. “La vida de Cervantes, just cent anys després de la seva mort, ja és una incògnita quan se sap amb certesa que de jove ja era un poeta reconegut i tenia fama literària abans de l’edició d’El Quixot”, explica Bilbeny, qui considera que estem davant un misteri intencionat.
Una segona pista. Ràpidament desapareixen els originals i les primeres edicions de la seva novel·la més significativa, El Quixot, tal i com havia passat en altres autors catalans del segle XVI, com Jeroni Pujades o Lluís Ponçs d’Icart, tots obligats a traduir al castellà les seves creacions literàries. Segons Bilbeny, era una acció habitual que “quan una obra arribés a impremta en català, en sortís traduïda al castellà”. Tampoc es poden oblidar els sentiments procatalanistes que Cervantes revela al llarg de la seva obra: l’ “hidalgo” recupera el seny i viu les millors gestes a Barcelona, mentre que a Castella se li accentuen les al·lucinacions i la bogeria; l’autor revela una defensa de les llengües vernacles, considera que la millor lluita per la justícia és la dels bandolers catalans –Rocaguirnarda apareix a la novel·la-, parla de Catalunya com la millor nació i amb aquest llibre homenatge una altra obra catalana de cavalleria, Tirant lo blanc.
Però hi ha més detalls curiosos. Bona part de la biografia coneguda de Cervantes transcorre per possessions de l’antiga corona catalano-aragonesa com Nàpols, Sicília o València. Les primeres edicions d’ El Quixot es realitzen a Portugal, Amberes (Flandes), Barcelona i València, tots ells territoris amb esperit independentista respecte Castella. I , finalment, Bilbeny encara exposa una darrera evidència: “És impossible que El Quixot sigui una novel·la fruit de l’atzar i que el seu autor fos un fill analfabet d’un ramader de Castella, ja que l’obra revela un escriptor culte, que demostra tenir coneixements dels autors clàssics, de navegació,... i de moltes altres disciplines”.
Per totes aquestes raons, l’investigador apunta que el literat podria ser fill de la família Cervent de Barcelona, treballadors de la cancelleria reial i amb branques genealògiques tant a València com al sud peninsular.
Aquests són, després de deu anys de recerca, els punts principals d’una tesis sobre la catalanitat de Cervantes, una tesis que encara podria agafar més cos amb el suport ferm d’un grup d’historiadors que “siguin capaços d’adquirir nous reptes sense por ni angunia intel·lectual”. El maresmenc no nega que un dia aquesta teoria també es podria convertir en un documental, com ja succeí amb Colom.
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
Afegeix la teva opinió sobre la notícia www.Capgros.com no es fa responsable de les opinions entrades pels usuaris, i es reserva el dret a eliminar aquelles aportacions que siguin contraries o atemptin contra la Llei, la moral, la bona fè o l’ordre públic, o que infringeixin drets de propietat intel·lectual o industrial. De la mateixa manera, www.Capgros.com no asumeix cap responsabilitat derivada de l'enllaç a altres webs de tercers, ni dels seus continguts, als que es pugui accedir a través del nostre portal. També s'informa que, tal i com obliga la llei, es recollirà la procedència (IP) de tots els comentaris entrats.
|
| Opinions dels lectors |
|
| |
te collons - 26/04/2005 14:57:27
“siguin capaços d’adquirir nous reptes sense por ni angunia intel·lectual”. Si home, i "Magallanes" no era magallanes ni era un home, era marga llanès, per això va morir a la l'expedició, per què la van descobrir.
Ui! si i en Copernico no era copernico, era en nico copes. Lo que pasa es que es presentava com a copes, copes nico. I en Neil Armstrong?! No aquest encara no podem fer-lo catala, però d'aquí a uns anyets. Només hem d'esser capaços de fer una hipotesis i intentar demostrar-la "sense angunia intel·lectual." |
|
|
|
| |
Santx Panxa - 26/04/2005 18:57:36
Voldria portar, humilment, algunes noves línies d'investigació:
Sebastià Bach (natural de Cabrera de Mar)
C. Farrell (de Santa Susanna)
A. McDowell (d'Arenys de Munt)
Conyes apart, no dubto que les afirmacions de la catalanitat d'en Cervantes es sustenten en sòlides argumentacions científiques, en l'estil del Sr. Bilbeny. Però sospito que en aquest cas, el que s'acabarà demostrant que va ser català, serà sens dubte el Quixot
|
|
|
|
| |
Joan - 28/04/2005 9:42:36
Amics, és massa fàcil desqualificar una tesi sense conèixer-la. Així que, abans d'opinar, us recomano que assistiu a la pròxima xerrada d'en Bilbeny sobre el tema, o que llegiu algun article que el tracti amb profunditat. Jo sí que he assistit a la xerrada i constato (1) que la biografia de Cervantes està distorsionada i falsificada de dalt a baix; (2)que la Inquisició i el Consell d'Estat van triturar, als segles XVI i XVII, la literatura catalana; (3)que la literatura castellana fou refugi -forçat- de molts escriptors catalans; i (4)que els indicis que apunten a una gènesi catalana del Quixot són abassegadors. Escolteu o llegiu, i després, opineu. |
|
|
|
| |
Albert Gispert Ganduxe - 05/06/2005 15:15:17
Felicitats per aquesta empenta que tens Jordi. La curiositat sempre és bona i, sobretot, en aquest àmbit en el que tu la fas viure. Jo sempre he defensat la idea que, realment, el Quixot representa l'esperit català i no pas el castellà com, aquest dies, ens fan creure en anuncis televisius. La última "batalla" del llibre de Cervent s'esdevé entre el Quixot i un caballer castellà: evidentment, la lluita és més una metàfora del que estava succeint en la realitat i el resultat de la qual, malauradament, no n'és pas una excepció. És més, llegint el Quixot i fent ús d'aquest sisè sentit, la curiositat, es pot construïr un paralel·lisme prou encertat de l'obra literària amb el context històric, en tots els seus àmbits, de l'època. Bé, independentment del que jo pensi i pugui opinar, m'agradaria ajudar introduïnt algun nou marc o branca per la qual es pugui continuar amb la cerca biològica d'en Miquel de Cervent. Primer, m'agradaria comentar que hi ha llocs(escrits, llibres,...) en els quals es fa referència a l'autor d' "El Quijote" amb el cognom Cervante" ". Per altra banda, m'agradaria comentar un fet que trobo curiós. Intentant mirar si trobava trets característics catalans en la seva "fotografia" més important, vaig descobrir que al mig de la cara hi tenia un nas prominent i en forma d'àguila. Això ens hauria de sorprendre. (Primera part) |
|
|
|
| |
Albert Gispert Ganduxe - 05/06/2005 15:24:07
El que li proposo, senyor Bilbeny, és que intenti comprovar si el sr. Cervent podria haber tingut ascendència jueva; fet que a tots els catalans se'ns pot verificar. Aquest fet no és gens menyspreable si tenim en compte que, tal com he evidenciat, els origens de la gran majoria de les famílies catalanes tenen orígens jueus; al contrari de les castellanes. També es pot posar certa accentuació en el fet que el cognom defineixi la classe social a la qual haguera format part l'ascendència del qual; tots ens hauríem d'haver fixat alguna vegada que els cognoms catalans són noms topogràfics o d'ofici. Bé doncs, Jordi, només això. Espero que puguin servir-te d'alguna cosa aquestes paraules i que tinguem èxit amb aquesta cerca, les conseqüències de la qual no seran gens menystenides. (Segona part)
Arreveure! |
|
|
|
| |
Wolfram - 05/01/2006 0:40:19
http://img368.imageshack.us/img368/9448/neiberssempreneibers5jx.png |
|
|
|
| |
Macias Pajas - 20/03/2007 19:27:04
He sentit que jesucrist era de Torroella de Montgri i els espanyols canviaren l'historia. es cert? |
|
|
|
| |
jordi isant - 29/04/2007 23:44:02
ho va explicar a Argentona per què escriu 'cervent' i no 'servent'?, que és com es coneix el cognom català (també, deformat, sirvent). mercès |
|
|
|
| |
Victor - 27/08/2007 13:05:56
Fa deu anys que et vas proposar canviar l'història, creus que als catalans ens fa tanta falta tenir com a nostre al que ès dels castellans? que poc valores al teu poble noi. |
|
|
|
| |
T. Hernando - 23/10/2007 19:32:41
Colon era catalán. Cervantes podría haberlo sido.
Sr. Bilbeny, podría interesarse ahora por el origen de Frank Sinatra?.
¿No le parece que que este apellido puede tener raices del Alt Camp?
Gracias por llegar a conclusiones tan fiables y de tanta trascendencia.
Saludos |
|
|
|
| |
quim follet - 11/02/2008 5:04:02
a vegades em fa vergonya veure segons quines coses, això ja es buscar tres peus al gat!!! no dubto gens que triguessis deu anys en desenvolupar aquestes idees, perquè lligar tot això. que per ser català el nom de Quijote, venía de Quesada, Quijada..., ho dic per l'esperit català camuflat en el personatge i la gran lluita final contra el monstre castellà. Com a mínim li podia haver posat Sierra. |
|
|
|
| |
...................., uf! - 11/02/2008 5:08:25
ànim, el Lazarillo de tormes et serà mes fàcil, adjudicate'l que no el té ningú |
|
|
|
| |
EL PATRIOTA - 11/02/2008 20:17:02
heeeeeeee que me enterado que sant Jorje es de MADRID ¡ES CIERTO!!?
JEJE NO JODAMOS... |
|
|
|
| |
PATRIOTA - 11/02/2008 20:25:35
I ESO QUE ERA INGLES HEEEEEEEEE . . . |
|
|
|
|
|
|