www.capgros.com - El diari digital de Mataró i el Maresme

Darrera de les ulleres gruixudes, Lluís Danés, director de cinema i de teatre, realitzador i escenògraf d’Arenys de Mar, mou incansablement els ulls controlant que tot segueixi el seu curs. Ja fa algunes setmanes que l’equip assaja a la Sala Pintura del TNC envoltat de centenars de matalassos vells amuntagats que formaran part de l’escenografia, sota una gàbia gegantina, i d’altres artefactes que surten i entren des de racons diversos.

Llits arrenca quan Lectus (Albert Pla), un cèlebre acròbata de llit elàstic, intenta el quàdruple salt mortal però té un accident i acaba a l’hospital de la doctora Kliné (Lídia Pujol). En el trànsit entre la vida i la mort, Lectus, acompanyat per Lèctica (Alba Sarraute) i els Matalàstics, farà un viatge per la vida a través dels llits. “Anem d’un llit a un altre des que naixem fins que morim, començant pel bressol, després el llit en que dormim de petits i ens expliquen els contes de por, en el que descobrim el sexe, el de matrimoni i el contracte que aquest suposa, el de l’adulteri... fins que arribem a l’últim llit, el del darrer viatge. Vaig pensar que podia ser un nexe d’unió, una excusa perfecte, per acabar parlant del de sempre, de l’ésser humà”, explica Danés.

La cantant Lídia Pujol pregunta al director quina escena toca i si es posa micròfon o l’assagen en ‘play-back’, per a tot seguit enfilar-se dalt d’una pila de matalassos i començar a interpretar el tema de Lluís Llach Roda. La música de l’espectacle és del cantautor de Verges, retirat dels escenaris aviat farà tres anys, però al que Danés ha aconseguit motivar per tornar a abocar-se sobre el piano. “No em va costar convèncer-lo que compongués de nou. Ha fet una desena de temes, i hem agafat alguna altra cançó seva més antiga, mentre que Borja Penalba s’ha encarregat de la producció musical. Les lletres les signa Feliu Ventura”, informa el d’Arenys. Mentrestant, un dels sis acròbates que feia exercicis d’escalfament en un còrner, Jordi Gaspart, apareix amb una roda alemanya, un giny semblant a la roda de les gàbies dels hàmsters però a escala humana, i comença a realitzar tota mena de moviments impossibles al ritme de la música. “El que m’està costant més és concentrar-me en el meu paper, perquè passen tantes coses dalt l’escenari que quedo fascinada i em despisto!”, exclama Lídia Pujol, que es declara admiradora de Danés des que va veure, també al TNC, l’espectacle Tranuites, l’any 2007: “Sap crear dalt l’escenari un món molt particular, màgic, surrealista, ple de misteri. És com la cara B del que veiem cada dia, segurament allò que és essencial. Et porta a retrobar-te amb aquell nen que tenim dins i que ni recordem”.

Pla a la gàbia
Una de les sorpreses en els mesos de preparació del muntatge va arribar quan es va saber que el paper protagonista recauria en el cantant Albert Pla. “Em va agradar la idea de posar en contacte dos móns com el de Llach i el de Pla, segurament diferents, però amb punts en comú com són la sensibilitat, la tendresa i la manera de treballar amb els companys. Quan li vaig dir a Llach, primer es va sorprendre, però després va dir que perfecte, i encara més entusiasmat va quedar al conèixer personalment l’Albert”, explica Lluís Danés.

Quan el singular cantant està preparat, el director demana que facin baixar la gàbia que penja del sostre de la sala, i Albert Pla hi entra. Assajaran l’escena titulada El jaç dels presoners, amb tres “Matalàstics” penjant de la gàbia, que s’enlaira sense parar de donar voltes. Encara hi ha alguns desajustos i està per resoldre el final, però el número és espectacular, mentre Albert Pla interpreta i canta acompanyat de Lídia Pujol i Alba Sarraute.

Com anell al dit
I és que l’elenc maresmenc no s’acaba en Danés. L’argentonina Alba Sarraute, resident a Mataró des de fa poques setmanes, completa el trio d’actors – cantants que, junt amb els sis acròbates, seran dalt l’escenari a Llits. A més, per a Sarraute és un espectacle que li va com anell al dit, ja que té currículum tant en cant com en acrobàcia. “M’ho estic passant molt bé amb aquest treball. En Lluís Danés ho té tot molt clar i pensat des de bon començament, i a mi potser m’agrada més improvisar una mica, però l’ambient que hi ha és fantàstic i penso que l’espectacle agradarà”. Per anar acabant la jornada, assagen una de les escenes dels inicis de l’obra, la del bressol, amb tots els intèrprets sobre l’escenari i amb Sarraute i Pla fent un duet especialment divertit. Tot i que hi ha tants matalassos per tot arreu, el temps no s’atura, el temut i esperat a parts iguals dia de l’estrena es va acostant, i no hi ha temps per jeure.