|
|
Agustí Soler, exregidor per ERC i el PI a l'Ajuntament de Barcelona però fill de Mataró, va presentar ahir a la llibreria Robafaves el llibre El cas Egunkaria. La cultura basca sota sospita davant una vintena de persones i en la primera presentació fora de Barcelona. El volum relata el tancament del diari Euskaldunon Egunkaria, ocorreguda el 20 de febrer de 2003, i els fets que van tenir lloc en aquell moment.
La principal acusació que va fer Soler durant el transcurs de la xerrada va ser la desaparició de la separació de poders a l'Estat Espanyol: "Montesquieu ha mort", va proclamar. L'autor es va referir concretament al fet que la nota en què s'anunciava el tancament del diari la van fer conjuntament l'Audiència Nacional i el Ministeri de l'Interior: "En un país normal hauria saltat tot el govern. "I Acebes encara surt dient que amb el tancament del diari s'ha fet un favor a la cultura basca. Ni Kafka ho hauria dit".
L'autor creu que amb el tancament d'Egunkaria, ocorregut el 20 de febrer de 2003, es va conculcar el dret a la llibertat d'expressió en mans del jutge Juan del Olmo, de l'Audiència Nacional. Soler, armat amb una Constitució Espanyola de butxaca, va explicar que en cap article de la Carta Magna s'obre la possibilitat a tancar un mitjà de comunicació -exceptuant l'estat de setge o d'excepció que, òbviament, no s'ha produït darrerament–. Soler, que presideix actualment la Federació Catalana de Drets Humans, també va recordar que Egunkaria era un diari totalment independent, obert a diferents posicions polítiques, cosa que al seu parer encara fa més estrany el tancament.
L'autor es va referir al pròleg que ha escrit pel llibre el professor Toni Strubell: "En Toni explica que el tancament de l'Egunkaria és com si una persona surt al carrer i va a un quiosc i no es troba cap diari en la seva pròpia llengua", va comentar. I també va recordar les reaccions no es van fer esperar. Al País Basc, per exemple, va tenir lloc la manifestació més gran de la història. En segon lloc, durant quatre mesos i a partir de l'endemà mateix del tancament, va aparèixer Egunero, una publicació senzilla que impedeix que els bascoparlants es quedin sense diari ni una sola jornada. Després apareix Berria, que actualment tira 54 pàgines diàriament i produeix suplements en diversos àmbits. Les seves vendes arriben als 20.000 exemplars, quan l'anterior publicació en venia 13.000. Pel que fa a la reacció catalana del cas, Soler creu que va fer canviar la percepció basca respecte els catalans: "Han descobert Catalunya i els tòpics sobre els catalans han desaparegut".
L'autor va estar acompanyat de David Fernández, membre de l'Euskaletxea de Barcelona i impulsor de la plataforma en solidaritat amb el tancament d'Egunkaria: "El que no entén el jutge Del Olmo es que es poguessin recollir tants diners com es van recollir a l'hora de crear el diari. I la seva conclusió és que venen d'ETA", va explicar. Fernández va comentar també que a hores d'ara encara hi ha un encausat a la presó pel tema d'Egunkaria. I va recordar que Egunkariano és el primer mitjà de comunicació tancat pels jutges espanyols: Egin Irratia, Egin i Ardi Beltza també ho van ser en el seu moment.
La plataforma catalana de suport al diari la formen 115 entitats i ha promogut la vinguda a Catalunya del director del diari, Martxelo Otamendi, ni més ni menys que 52 vegades, quan a Madrid hi ha anat un sol cop.
|
Cultura |
102 lectures
26|03|2004 19:55
Edició digital
Classificats
