CAPGROS.COM - Els veïns es queixen de les baralles entre els indigents

Alguns són molt populars, però de pocs se’n coneix el nom o la seva història. La mort violenta d’un indigent dilluns passat a la plaça de les Tereses ha reobert el debat sobre la presència diària de diversos “sense sostre” en cèntriques places de la ciutat. Els veïns de la Plaça de les Tereses asseguren que aquest és un problema que fa temps que s’arrossega. “En diverses ocasions hem hagut de cridar la policia perquè intervingués en baralles succeïdes entre els indigents, especialment quan van borratxos”, explica en Joan, treballador del pàrquing. Aquest és un dels espais més afectats de la plaça ja que els “sense sostre” generalment es concentren als bancs de darrera l’escala d’accés. A més, segons els seus responsables, sovint usen els lavabos d’aquest servei per punxar-se. Són molts els testimonis que han vist brots de violència entra aquest col•lectiu: “L’altra dia a mitja tarda va arribar un home begut que no s’aguantava, va escridassar-se i pegar-se amb un d’una colla de sis o set, però després de rentar-se a la font, van continuar junts com si no hagués passat res”, explica José Domínguez, que seu una estona a la plaça.

Són comptats treballadors de comerços de la zona que asseguren no tenir masses problemes amb aquest grup: “Si venen a demanar pa els regalo una barra de quart i si venen beguts no els faig cas, perquè sinó encara és pitjor”, assegura la Maria Jiménez, dependenta d’un forn de pa, qui assegura no haver vist mai baralles. Fins i tot, alguns entren a consumir en aquest establiment, sense queixes de la resta de clients. Per aquest motiu la mort d’aquesta setmana ha sorprès a la Maria Jiménez i a la resta de treballadors del forn.

Diversos ciutadans creuen que aquest col•lectiu mostra una mala imatge de la ciutat. “La presència d’aquests indigents en una plaça plena de canalla és impresentable, però la resposta de la policia i l’ajuntament sempre és la mateixa, si els traiem d’un lloc van cap a un altre”, diu en Joan. Dimarts, la majoria de converses dels ciutadans concentrats a la plaça, era la mateixa. “Alguna cosa s’ha de fer amb aquesta gent, perquè donen una imatge molt dolenta a la ciutat”, assegura Antoni Soler. Joan Domínguez lamenta la tragèdia: “Realment és una llàstima que algú acabi la seva vida al carrer”.

Acceptar una realitat
L’Ajuntament de Mataró va iniciar ara fa uns anys un pla tranversal per reduir i controlar els indigents de la ciutat, però reconeixen que mai es podrà resoldre. “Fem el seguiment de trenta persones en situació d’exclusió, però si no volen acceptar els nostres serveis només poden ser, en casos greus, considerats incapacitats per un jutge, procés que pot durar anys”, explica el regidor de Sanitat i Serveis Socials, Oriol Batista. El consistori es troba entre l’espasa i la paret. “La policia només els pot amonestar si se salten l’ordenança de civisme o si hi ha incidents, però les intervencions per baralles són poques i les denúncies també”, comenta el regidor de Seguretat Ciutadana, Ramon Bassas, qui recorda que segons l’estat de dret els ciutadans poden fer vida al carrer.

Bassas assegura que una millora aquests darrers mesos ha estat la dispersió dels indigents per diversos llocs de la ciutat. Ara n’hi ha a la Plaça Santa Anna –les queixes dels veïns fa dos anys van arribar al ple-, a la Plaça de Santa Maria – els veïns denunciaven ser víctimes d’amenaces per part d’indigents ara fa just un mes-, a la Plaça Can Llinàs i a la Plaça de les Tereses. “Evitar la concentració també té coses positives, perquè en grups reduïts és més fàcil tractar el problema”, diu el regidor de seguretat. Per tant, ambdues regidories demanen a la ciutadania una acceptació d’aquesta realitat social. “La vida és així de plural i els nens i els ciutadans han de conèixer i acceptar aquesta realitat”, sentencia Batista.

Notícies Mataró.

Mataró Capgròs.