www.capgros.com - El diari digital de Mataró i el Maresme

Enciclopèdies a les prestatgeries. Taules plenes de llibres que fa anys que no veuen la llum. Edicions de Jules Verne o Enid Blyton més antigues que el propi local en el que es troben ara. El llibreter d’antic Francesc Rogés remena les piles de llibres que el proper dissabte, dia 23, han d’estar classificades i preparades per a que l’associació cultural Llibre Viu pugui obrir les seves portes. Una inauguració que es farà conjuntament amb el nou Casal d’avis i que donarà el vertader tret de sortida a una iniciativa que s’està gestant des de fa més de quatre anys al barri de Rocafonda. El seu objectiu és el de donar una segona vida als llibres que ja no s’utilitzen o que s’han quedat “antiquats”.

Però darrere d’aquesta idea bàsica, hi ha tota una filosofia que per Francesc Rogés, un dels caps visibles de Llibre Viu, es basa en provocar la curiositat del visitant. Més enllà d’aconseguir que la gent que s’acosti al local aporti llibres al fons de l’associació i se n’emporti a casa, és a dir, que els faci circular, el que és més important per l’associació, explica Rogés, és el fet d’aconseguir revaloritzar i potenciar la lectura i el llibre i, per tant, el coneixement. I que, d’aquesta manera, a partir de la recerca d’allò concret que busquen, els visitants puguin arribar a trobar rareses i sorpreses entre les prestatgeries i els pilons de llibres de les taules. I en això hi ajuden Rogés i els seus col·laboradors, que “guiaran” la persona fins allò que busca, però no li donaran en mà perquè, d’aquesta manera, pugui gaudir del “plaer” de triar i remenar.

Una taula d’intercanvi
Durant les setmanes de preparació del local de cara a la inauguració, hi ha hagut un degoteig constant de veïns de la zona. Molts, en veure milers de llibres quan passaven per davant del número 31 del carrer Punsola, s’han preguntat si s’hi estava instal·lant una biblioteca o una aula d’estudi. “No es tracta de res d’això. Per tant, era important el fet que entressin a preguntar, perquè la nostra filosofia és fa més atractiva si s’explica de viva veu, si va acompanyada d’una conversa”, comenta Rogés. Malgrat aquesta necessitat d’explicar les claus del projecte cara a cara amb la gent, l’associació s’ha vist obligada a “classificar-se”. “Hem hagut de vendre’ns com una novetat lingüística. Ens hem anomenat taula d’intercanvi per a que la gent pugui cobrir la seva necessitat de classificar-nos d’alguna manera”, puntualitza.

I és que Llibre Viu no es tracta només d’una biblioteca, sinó que pretén potenciar l’intercanvi d’exemplars i el plaer per la lectura a través de llibres antics o sense ús, classificats en vint-i-cinc matèries. Els responsables de la iniciativa confien que aviat aquesta pugui ser coneguda pel major nombre possible de mataronins, no només pels veïns de Rocafonda i el Palau. “Fins ara, l’únic contacte que la gent té amb nosaltres és per desfer-se del llibres que tenen a casa. Això està molt bé perquè ens donen material, però no deixa de ser una manera de descarregar la consciència. Estan tranquils perquè no se senten culpables de llençar els llibres”.

Però més enllà de donar una segona vida als llibres, l’associació també té una sèrie d’objectius envers el barri: dinamitzar-lo a través de la conversa i la lectura. Aconseguir que tots els habitants de la zona, siguin de l’origen que siguin, estimin els llibres i es relacionin amb normalitat. Per aquest motiu, una de les principals activitats de Llibre Viu és sortir al carrer. “Farem que cada dissabte sigui Sant Jordi”, comenta José Luís de Miguel, col·laborador de Llibre Viu i antic president de l’Associació de Veïns de Rocafonda. Juntament amb les parades d’intercanvi de llibres els dissabtes al matí, l’associació ja té altres projectes en ment de cara a aquesta relació amb el barri. Entre aquests plans de futur, es troba un acte per donar a conèixer el poeta que dona nom al carrer on es troba el local de Llibre Viu, Josep Punsola, o aconseguir llibres en altres llengües, com l’àrab o el senegalès, per obrir una porta a la gran població immigrada del barri.

Missioners de la cultura de l’esforç
Algú els ha anomenat missioners. Ells puntualitzen que si són missioners, ho són de la cultura de l’esforç. Entenent la cultura de l’esforç com fer sortir la gent de casa. Fer-los buscar el que necessiten. “Amb Internet tenen tot el món a l’abast amb un clic, però es perden allò que transmeten els llibres amb els sentits. El seu tacte, la seva olor i la companyia que fan”, defensen Rogés i de Miguel. Però aquesta filosofia que dona major importància al coneixement i les vivències que tenen a les espatlles aquests llibres no està, ni molt menys, renyida amb les noves tecnologies. “No es tracta de negar les innovacions, sinó de tenir en compte que no han aparegut del no res sinó que tenen un passat i una història, un passat que podem trobar en els llibres”. Precisament, l’espai de Llibre Viu estarà equipat amb ordinadors per fer treballs, “però sempre acompanyats per la consulta d’enciclopèdies i llibres en paper”, afegeixen els membres de l’associació. El qualificatiu de “missioners” també concorda amb una altra de les activitats que porta a terme Llibre Viu: l’enviament de trameses de llibres a altres països. Per exemple, enciclopèdies a Guinea en col·laboració amb una ordre religiosa o llibres de medicina a Cuba. Per poder seguir realitzant aquestes activitats i moltes altres, l’associació busca la col·laboració desinteressada de persones que, a través d’associar-se, aportin una simbòlica quantitat de diners a l’any. “Però no cal tenir un carnet de soci per venir a gaudir de la iniciativa”, puntualitzen.

Francesc Rogés i José Luís de Miguel comenten que molta gent els pregunta perquè no intenten aconseguir llibres nous o en millor estat. “Perquè els llibres expliquen moltes històries més enllà de la trama escrita per l’autor”, defensen. Una d’aquestes històries a descobrir, per exemple, és la que amagava un exemplar d’una novel·la de Jules Verne en una edició del 1966. Editada en català en una època en que era gairebé impossible, la filial de Bruguera en algun país centreamericà va ser l’encarregada de treure al mercat una obra que a l’Espanya de l’època era impensable. Com aquesta història amagada, milers son les que si ens hi fixem podem trobar enmig del que alguns només veuen com paper vell i dibuixos que han perdut la intensitat dels seus colors. I els que vulguin redescobrir el plaer de la lectura i viure els llibres amb els cinc sentits poden fer-ho acostant-se a partir del dilluns 25 a l’associació cultural Llibre Viu.