L'encariment dels preus com l'electricitat mereix atenció

Capgròs.com - ACN

Atenció: ve una pujada “rècord” dels preus a final d’any

Els experts vaticinen pujades "rècord" de l'IPC arran de l'encariment de la llum i els combustibles

L'Índex de Preus de Consum (IPC) a l'Estat va camí de situar-se per sobre el 5% durant els pròxims mesos, el que suposaria la taxa més elevada del segle XXI. Així ho consideren els experts, després d'observar el fort encariment de l'electricitat i els combustibles durant els últims mesos. "Si la tendència es manté –un escenari que es considera més que probable- veuríem taxes que poden arribar a superar el 5%", assenyala l'economista sènior de Funcas, María Jesús Fernández, en declaracions a l'ACN. Tot i que els acadèmics encara no parlen d'un episodi d'inflació –la inflació subjacent no supera l'1%-, alerten que la pujada de preus pot ser encara més accentuada si l'elevat preu de les matèries primeres s'acaba traslladant als consumidors.

Segons les dades provisionals publicades aquesta darrera setmana per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els preus al conjunt de l'Estat van incrementar-se un 4% interanual al setembre, la variació més alta dels últims tretze anys. Malgrat que Catalunya encara no disposi de les dades corresponents al novè mes de l'any, la tendència apunta cap a la mateixa direcció. Tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat, el preu dels subministraments de la llar –llum, gas i aigua- i dels carburants acumula cinc mesos consecutius registrant creixements superiors al 8%, un fet inèdit des del canvi de mil·lenni.

A banda de l'encariment d'aquests productes, cal tenir en compte els futurs efectes derivats de l'increment de preu de les matèries primeres com ara metalls, derivats del plàstic o materials per a la construcció, uns productes que l'Estat ha d'importar al no ser país productor. De moment, aquesta escalada de preus no s'ha traslladat directament al consumidor, però els experts llencen un avís. "Podria ser que, per via indirecta, aquest fenomen acabi repercutint en altres components de l'IPC", adverteix el professor d'economia i empresa de la UOC, Josep Lladós. De fet, l'Índex de Preus de la Indústria (IPRI) a l'Estat va registrar un creixement interanual de l'11,8% a l'agost, el més alt de tot el segle XXI.

No és només la factura elèctrica

Preocupació relativa

Malgrat els darrers increments de l'IPC, els economistes observen la situació amb una preocupació relativa. "De fet, el mateix Banc Central Europeu (BCE) no està donant excessiva importància a què està passant", subratlla Lladós. Tot i que l'IPC marca taxes del 4%, aquest professor de la UOC recorda que l'indicador en què més es fixen les autoritats monetàries és l'IPC subjacent, que és aquell que no té en compte ni els productes energètics ni els aliments sense elaborar. Això es deu al fet que són components que poden ser especialment volàtils en contextos geopolítics complicats o després de grans catàstrofes naturals.

A l'Estat, la variació de l'IPC subjacent al setembre va ser de l'1%, per sota els límits que fins ara fixava el BCE per evitar espirals inflacionistes –es recomana que els preus creixin però que ho facin per sota el 2%-. "Ara mateix no tenim un problema d'inflació, sinó que estem patint un augment transitori però explosiu de preus", indica Lladós. No obstant això, aquest expert també recorda que el BCE ja està parlant d'incrementar els límits acceptables d'inflació i "pivotar en increments del 2%".

En l'àmbit microeconòmic, en canvi, les preocupacions són majors. "Aquest augment de preus es deu a factors exògens, i això genera un empobriment general al país", comenta Fernández, de Funcas. "Si hi ha un grup que vol mantenir la seva situació econòmica, ho aconseguirà reduint una part dels ingressos de la resta", afegeix.

En aquest sentit, Lladós alerta de l'impacte que pot tenir l'augment de preus –sobretot energia i carburants- en els col·lectius amb menys recursos. "Les famílies amb més necessitats són les que més patiran, ja que tenen menys capacitat per fer front a la pujada de preus i també menys poder negociador", comenta. "Alhora, els productes energètics són bàsics i tenen un pes especialment rellevant en les despeses de les famílies amb menor renda", afegeix. Davant aquesta situació, l'expert proposa atorgar més bons socials o redistribuir els costos de les factures com a mesures a curt termini.

Evitar una espiral inflacionista

Una altra qüestió a tenir en compte és l'increment dels salaris i les pensions, que agafen l'IPC com a referència. Segons Lladós, les administracions han de ser especialment curoses si es volen evitar espirals inflacionistes. "Si la pujada de preus és transitòria però s'apugen els salaris pensant que la situació serà permanent, podem acabar en una situació d'espiral inflacionista", apunta.

En aquest sentit, creu que les autoritats monetàries tractaran la situació com a transitòria, tot i que també preveu gestos en clau política entre les grans potències per evitar una escalada de preus desmesurada.

Previsions d'estabilització

Els experts consultats coincideixen a indicar que l'IPC superarà les taxes del 5% entre finals de 2021 i principis de 2022, mentre que confien que s'estabilitzarà a partir de la segona meitat de 2022. "Tot dependrà de l'increment del preu de la llum, del petroli i de les primeres matèries", indiquen des de Funcas. En tot cas, asseguren que l'estabilitat s'aconseguirà amb taxes superiors en comparació als mesos previs a l'esclat de la crisi de la covid-19. "Si pensem que ens situarem per sota el 2%, ja ho podem oblidar", conclou Lladós.