Tothom coneix Andrés Iniesta en la seva faceta de genial migcampista del Futbol Club Barcelona. Menys notòries són les seves activitats empresarials, malgrat que sovint ha transcendit el seu paper com a empresari vitivinícola, amb bodegues al seu poble natal de Fuentealbilla (Castella-La Manxa). A nom del jugador manxec també hi ha una empresa de nom difícil de pronunciar, Maresyterey SA. També radicada a Fuentealbilla, es dedica a sectors diversos, com ara la gestió dels drets d’imatge del futbolista i l’explotació de terrenys i solars, segons publicava el diari digital El Español.

És en aquesta última faceta, la immobiliària, que Iniesta farà més estrets els seus lligams amb Mataró, existents des de fa temps ja que és la ciutat natal de la seva esposa, Anna Ortiz. Maresyterey, l’empresa de la família Iniesta, s'ha compromès a comprar una de les finques pendents de desenvolupar més extenses i estratègiques de la ciutat, Iveco-Pegaso, entre el TecnoCampus i l’estació de tren. Ha pagat 11,5 milions d’euros pels 30.600m2 a l’actual propietari, Porta Laietana, una societat mixta formada per PUMSA i l’empresa Copcisa, creada ex-professo per desenvolupar el sector ara fa una dècada, a la qual la crisi econòmica va clavar una estocada absoluta. Però avui, amb el mercat immobiliari revifant-se, el front marítim de Mataró s’ha convertit en una autèntica llaminadura per als promotors: el mar, la proximitat a Barcelona, els preus impossibles de la capital catalana i un clima immobiliari estan fent aflorar els pisos a primera línia de mar de la ciutat, en una part important d’alt standing i pensant en un mercat de clients de fora de la ciutat. Marestyrey ha vist a Iveco-Pegaso una oportunitat.

“Mataró torna a ser atractiva per als inversors”, ha dit aquest dilluns l’alcalde, David Bote, en la presentació de l’acord

“Mataró torna a ser atractiva per als inversors”, ha dit aquest dilluns l’alcalde, David Bote, en la presentació de l’acord, que no ha comptat amb cap representant de l’empresa d’Iniesta. Per a l’Ajuntament, en tot cas, aquesta operació és una gran notícia. En primer lloc perquè permet liquidar Porta Laietana, una empresa que ha suposat una gran rèmora per al consistori i per a PUMSA a causa del deute contret. Però, sobretot, perquè permet desenvolupar urbanísticament una illa avui totalment desaprofitada però en un lloc clau: al front marítim i a tocar del TecnoCampus. El parc universitari i empresarial necessita ampliar instal·lacions i l’objectiu és que ho faci en aquests terrenys.

WhatsApp Image 2018 03 12 at 18.21.37

Per això el consistori i Maresyterey han arribat a un acord de cara a modificar el planejament previst en el sector. Inicialment es va establir que un 86% seria per a habitatges, però aquest percentatge s’ha reduït ara al 70%, mentre que el 30% restant serà per a edificis terciaris (oficines i serveis). “Aquest és un sector absolutament estratègic, que desencallem per fer créixer el districte TecnoCampus, augmentar l’activitat econòmica i generar llocs de treball”, ha apuntat Bote. És evident, però, que l’empresa de la família Iniesta veu en els habitatges que podrà construir a primera línia de mar la seva font de negoci. Des del consistori celebren, però, que s’hagi avingut a rebaixar el percentatge de terreny que es dedicarà a fer pisos, de cara a que la ciutat en pugui treure més bon ús en forma d’oficines i equipaments. De fet, del desenvolupament urbanístic de tot el sector n’han de sortit un total de quatre equipaments: La Farinera (l’antiga fàbrica a la cantonada de l’avinguda Maresme amb la Ronda Barceló, teòricament futur Museu Bassat), l’institut de FP que s’ha de fer davant del TecnoCampus, i dos recintes més encara sense ús definit.

Desenvolupament ràpid

el proper 23 de març se signarà el contracte de compra-venda. El desenvolupament del sector sembla que serà prou ràpid. PUMSA s’ha compromès amb Maresyterey a presentar el projecte de reparcel·lació del sector en el termini de cinc mesos, i l’Ajuntament a tramitar-ho de forma immediata. L’empresa per la seva banda dipositarà en els propers mesos una garantia d’1,5 milions d’euros, un 10% del total de l’operació.