"Tinc companys que no volen pujar a Rocafonda perquè diuen que els atracaran"

Mohamed Harrak viu a Rocafonda des de l'any 1995, i actualment regenta una botiga de matalassos al carrer Pau Picasso. Un veterà del barri, arribat amb la primera gran onada d'immigrants d'origen marroquí. Durant els seus més de 20 anys com a veí, sempre ha tingut la sensació que Rocafonda és un barri "abandonat" pels responsables polítics. "Per aquí gairebé mai en ve cap, sempre l'han vist com el "barri d'ells", no com quelcom propi". Harrak lamenta la deixadesa que afecta alguns carrers, pels quals "a vegades hi fa por passar", així com la manca d'activitats per dinamitzar el barri i la seva vida comercial. Per contra, reconeix que la inseguretat és menys notòria que en anys anteriors. "Aquí quan passa quelcom es magnifica, hi ha altres barris que tenen els mateixos problemes", assegura.

"Per aquí gairebé mai ve cap representant polític, sempre l'han vist com el "barri d'ells", no com quelcom propi"

La filla de Mohamed, Oumaima, va néixer a Mataró fa 17 anys i aquesta setmana ja ha començat  a preparar la Selectivitat, després d'haver fet el Batxillerat al Damià Campeny. "Tinc companys a l'institut que em diuen que a Rocafonda no hi volen pujar, perquè segur que els atracaran", lamenta. Però Oumaima defensa que la mala fama del barri ni molt menys està justificada. "A mi mai m'ha fet por caminar pels seus carrers", assegura. I lamenta que existeix una certa "voluntat" de "mantenir separat el barri, de no integrar-lo a la resta de la ciutat".

"És important relacionar-se amb la gent d'aquí però també amb la de fora, si els joves es queden sempre al seu barri no hi haurà manera que sortim de la marginalitat"

Per això creu que cal que Rocafonda i els seus entorns tinguin equipaments que atreguin gent d'arreu de la ciutat. "Fixa't que bé que ha funcionat la biblioteca Antoni Comas en aquest sentit". Però també considera clau que, tal i com ha fet ella, la gent del barri pugui sortir dels seus carrers de tota la vida. "És important relacionar-se amb la gent d'aquí però també amb la de fora, si els joves es queden sempre al seu barri no hi haurà manera que sortim de la marginalitat", assegura.