Cerdanyola és un dels barris amb població més empobrida de Mataró, però també té un comerç que moltes altres zones de la ciutat envegen. El seu urbanisme és en alguns punts caòtic, però també gaudeix d'eixos com l'avinguda Puig i Cadafalch plens de vida i molt agradables per al passeig. Molts blocs de pisos necessiten una reforma urgent, però és un dels barris mataronins amb un dels índexs de resiliència més alts: els veïns s'hi queden a viure enlloc de marxar-ne. El sentiment de pertinença dels seus residents és molt elevat, un orgull de ser cerdanyolenc que no s'ha perdut amb l'arribada, en els darrers 15 anys, de població nouvinguda d'orígens i cultures molt diferents. Un barri complex, però ple de vida, amb l'edat mitjana de població més jove de tota la ciutat. Cerdanyola dista de perfecte, les mancances són múltiples, però les seves virtuts i potencials formen una llista encara més llarga.

És des d'aquesta perspectiva inicial que l'Ajuntament i els veïns han començat a treballar en el Pla d'Actuació Integral de Cerdanyola. Un pla que per força ha de ser ambiciós, ja que abarca un gran territori i una elevada xifra de població; si Cerdanyola fos un municipi independent, seria el segon més gran del Maresme, amb 30.826 habitants segons el darrer cens disponible. "És un barri amb moltes mancances però també molts potencials", explica el regidor Miquel Àngel Vadell, president del Consell Territorial de Cerdanyola. Vadell va presidir la setmana passada la primera taula de treball del projecte, que va reunir polítics i tècnics municipals amb representants d'entitats del barri. Plegats volen donar forma a aquest Pla integral, actualment en fase de diagnòstic, que ha nascut com a instrument d'intervenció i de millora de diferents àmbits del barri. 

Indicadors socioeconòmics negatius

portada 2

Per què Cerdanyola requereix més atenció, en forma de pla especial, que un altre barri de la ciutat? "Alguns dels indicadors més desfavorables de la ciutat es concentren aquí", relata Jordi Merino, tècnic municipal. Per exemple, el CAP de Cerdanyola Sud es troba entre els cinc centres d'atenció primària de Catalunya amb uns indicadors socioeconòmics més baixos. Hi ha "condicions i lògiques que no funcionen adequadament", com diu Merino. Expressat d'una altra manera, bosses de pobresa i marginalitat molt més elevades que la mitjana municipal, que van totalment en contra de la idea d'una ciutat cohesionada que es preveu en projectes com el Mataró 20/22. Als baixos ingressos, a l'elevat atur i a una diversitat d'orígens i cultures que pot fer més complexa la convivència als carrers i finques, s'hi suma un urbanisme força complex i patologies diverses en els edificis d'habitatges. Els veïns també denuncien la sensació d'inseguretat que es viu als carrers -en especial en algunes cruïlles de Cerdanyola Sud on abunda el tràfic de drogues a petita escala- i la brutícia i desordre, de la qual sovint en culpen tant a l'Ajuntament com als propis residents per manca de civisime. No és, en definitiva, un panorama senzill.

Els ecos de la Llei de Barris

Cerdanyola va ser un dels beneficiaris de la Llei de Barris, aprovada l'any 2004 pel govern tripartit de la Generalitat per incidir en aquelles barriades amb problemes socioeconòmics i estructurals. L'impacte en aquest sector de Mataró, que va rebre una inversió de 7,5 milions d'euros, va ser sobretot urbanístic, amb projectes reeixits com la reurbanització de l'avinguda Puig i Cadafalch o equipaments com el Casal d'Avis Oriol Batista o el centre de formació permanent Tres Roques. Cerdanyola Nord, amb el seu urbanisme gairebé impossible de carrers estrets i costeruts, va viure nombrosos arranjaments dels seus vials i cruïlles. Però Cerdanyola Sud gairebé no es va beneficiar d'aquest projecte. "Segurament des de l'òptica d'avui ho hauríem enfocat diferent", resol Merino. Les grans onades migratòries que es van viure precisament a principis de la dècada passada, que han convertit Cerdanyola avui en el barri amb més població d'origen estranger a la ciutat, sumat a  l'impacte brutal de la crisi econòmica de 2008 i anys posteriors a la ciutat, que va fer mal sobretot a aquells barris més empobrits, han canviat el panorama d'una dècada ençà. I avui les prioritats són unes altres.

La "musculatura" de Cerdanyola

Tots aquests elements negatius apareixeran en el diagnòstic que s'està fent, però es contrarestaran amb els múltiples potencials que té el barri. "Han de ser la nostra musculatura", diu Vadell. Per exemple, l'elevat nivell de participació ciutadana, que pren forma amb una xarxa d'entitats molt rica i diversa i molt arrelada. També ho és la gran quantitat de centres educatius, amb l'institut municipal Miquel Biada al capdavant, que es vol convertir en un referent de la formació professional dual a Catalunya. Cerdanyola també acollirà el primer institut-escola públic de la ciutat, de 3 a 16 anys; serà al Tomás Viñas a partir del curs vinent. Centres que acullen els infants i adolescents del barri més jove, per mitjana d'edat, de tota la ciutat, fet que contrasta amb altres barriades on l'envelliment de la població és notori. El comerç de proximitat és un dels grans potencials de Cerdanyola. "Els veïns ens diuen sovint que troben tot el que necessiten al barri", relata Vadell. Aquesta sensació de zona autosuficient és cabdal per potenciar el sentiment identitari: molt sovint els cerdanyolencs tenen orgull de barri, i difícilment volen marxar a viure a una altra zona de la ciutat. Les dades de l'Ajuntament apunten a un índex de rotació molt alt (canvis de domicili) però en la majoria de casos sempre dins del mateix barri. Cerdanyola és un barri amb personalitat, amb una història pròpia molt marcada que els seus veïns volen conservar i reviure, com s'ha demostrat amb la iniciativa recent de crear un arxiu històric a la torre de Can Palauet. Aquesta identitat cerdanyolenca ha anat canviant al llarg dels anys, sobretot amb l'arribada de població estrangera, però la convivència entre comunitats ha estat, fins avui, força millor que en barris amb casuístiques similars d'altres ciutats catalanes.