El carrer Rossellò, artèria de Cerdanyola
El carrer Rossellò, artèria de Cerdanyola

Cerdanyola es reivindica

El barri més gran de Mataró, fart de sentir-se "oblidat" per l'Ajuntament, reclama inversions en equipaments i programes socials

Cerdanyola és un barri que se sent abandonat i oblidat pels diferents governs municipals. És quelcom que ve de lluny. "Abans de la crisi, quan hi havia diners, no van fer el que havien de fer, imaginat ara", explica Eva Sánchez, presidenta de l'Associació de Veïns del barri més gran de Mataró. El veïnat, a través de l'entitat que els representa, vol posar fi a aquest greuge i està decidit a reivindicar el que creuen que legitimament els pertoca: equipaments pendents, programes socials i un millor manteniment dels espais públics.

"Som el barri més gran de Mataró però hem patit molta deixadesa a nivell polític"

A Cerdanyola potser li manquen moltes coses, però no pas caràcter. Un barri desenvolupat a partir de la dècada dels 50 amb l'arribada massiva d'emigrants andalusos, extremenys i murcians, que ha crescut fins superar els 30.000 habitants -si fos una ciutat independent, seria una de les més grans del Maresme. Durant tots aquests anys s'ha generat un potent teixit associatiu, amb entitats com Casa de Andalucía -en plena celebració del seu 40è aniversari-, nombroses germandats i confraries, una colla de diables pròpia o clubs esportius com la Mataronesa o l'AILC, entre moltes altres. La reminiscència del sud es deixa notar en els bars amb algunes de les millors tapes de la ciutat. Amb una gran presència de població magribina i subsahariana, és un barri decididament multicultural. Però les ferides de la crisi també hi són molt visibles, amb un dels percentatges d'atur més elevats de la ciutat. Malgrat que la situació s'ha pogut reconduir força, durant els darrers anys el barri també ha patit especialment la xacra dels desnonaments. I en algunes cantonades el tràfic de drogues, com denuncien els veïns, és notori.

Treure els joves dels carrers

L'activista veïnal Antonio Ruiz es mostra molt crític amb el paper de l'Ajuntament en els darrers anys. "Hem patit molta deixadesa a nivell polític, som el barri més gran de Mataró però tenim una mancança d'equipaments i espais elementals que fomentin la cohesió i la convivència". Els veïns estan preocupats especialment pels infants i joves. "Si volem treure la joventut dels carrers i dels parcs i que no siguin carn de canó pels traficants, necessitem projectes, equipaments i treballadors socials", afirma Ruiz. Per això, reivindiquen més espais per a l'esport, com ara un pavelló polivalent del qual el barri n'està mancat, o la reobertura del camp Enric Pujol, al costat del camp de futbol Camí del Mig. "No pot ser que els nanos hagin d'anar a altres barris per trobar aquests espais", afegeix Sánchez.

"Necessitem projectes equipaments i treballadors socials per treure els joves dels carrers"

El veïnat reclama que se solucioni d'una vegada per totes el dèficit històric d'aparcament (segons dades de l'Ajuntament hi manquen 1.667 entre Cerdanyola Nord i Sud), i es pugui acabar així amb la permissivitat que el consistori aplica en determinats carrers amb la grua. Altres demandes fan referència al projecte d'horts urbans, que treballen des de 2012 i que encara no ha rebut resposta, o la creació d'un arxiu històric del barri, a la Torre de Can Palauet. L'Associació de Veïns, a més, ha recollit moltes queixes sobre l'estat dels carrers, en especial de les voreres. També se n'acumulen sobre la neteja i recollida de residus, quelcom que es fa extensible al conjunt de la ciutat però que consideren que a Cerdanyola és particularment greu.

El camp de futbol Enric Pujol, avui degradat i inutilitzat

L'Ajuntament promet un "pla d'actuació integral"

 

L’Ajuntament reconeix que Cerdanyola, malgrat les Inversions fetes en els darrers anys, “presenta algunes mancances que cal abordar”. Així consta en la proposta de resolució aprovada al Ple de novembre, que acorda incloure al pressupost i al PAM de 2017 un “programa d’actuació” que reculli les accions que es duran al barri. Via pública, polítiques socials, reforç de les entitats socials, comerç, habitatge i inversions són els apartats que tindrà el citat programa d’actuació, del qual, però, no hi ha cap més concreció. 

El president del Consell Territorial de Cerdanyola, el regidor Miquel Àngel Vadell (PSC) destaca que l'única manera d'abordar les necessitats del barri és a través d'un pla integral. "No podem fer nyaps que responguin tan sols a reivindicacions concretes", afirma. Per elaborar aquest pla, l'Ajuntament ha iniciat reunions amb entitats del barri, com ara la pròpia associació de veïns. "Hem de reconèixer que Cerdanyola té mancances d'infraestructures, equipaments i serveis i que cal un pla de millora", afegeix el regidor. Vadell assenyala que el pla ha de donar continuïtat a les mesures de la Llei de Barris, de la qual Cerdanyola en va ser un dels beneficiaris però que va quedar a mig camí per manca de finançament de la Generalitat. 

 

 

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive