El cas Pretòria, la major trama de corrupció urbanística de Catalunya, arriba a judici després de més de set anys. I Sant Andreu de Llavaneres és un dels municipis on l'operació va fer arribar presumptament els seus tentacles. L'Audiència Nacional acollirà a partir del 13 de març, i durant sis mesos, un judici que pretén aclarir la participació d'empresaris i polítics en un entramat que hauria generat guanys milionaris il·legals a través de diverses operacions urbanístiques.

L'operació consistiria en un entramat que hauria generat guanys milionaris il·legals a través de diverses operacions urbanístiques

A Sant Andreu de Llavaneres es va repetir el mateix esquema que en els altres dos municipis amb casos investigats, Santa Coloma de Gramenet i Badalona. L'operació al municipi maresmenc es va dur a terme entre 2003 i 2007 a la zona de Can Riviere. 'Luigi', el sobrenom de l'exdiputat socialista Luís Grcia, considerat el cap de la trama, s'hauria fet valer de Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, dos ex-alcaldes de CDC, per influir en la requalificació dels terrenys i va utilitzar empreses de Prenafeta per repartir les comissions.

foto 482052O

Els quatre principals acusats: Macià Alavdra, Lluís Prenafeta, Bartomeu Muñóz i Luís Andrés García ('Luigi') 

'Luigi' també hauria comptat amb tres persones clau que finalment no han estat acusades. Es tracta de l'exalcalde i exregidor d'Urbanisme, Victor Ros i Antoni Jiménez, i de qui llavors era cap de Pla Territorial Metropolità de Barcelona, Genís Carbó, que havia de donar llum verd a la requalificació. En el cas de Carbó, els delictes ja haurien prescrit. Així, entre 2003 i 2004, Niesma –l'empresa que Valera gestionava per a 'Luigi' i que dóna nom a l'operació– va comprar uns terrenys a Llavaneres per un valor total de 5,5 MEUR, en part finançats pels beneficis de Santa Coloma. El 2005, després de les requalificacions pactades en el sí de l'entramat, es venien els terrenys per 9,4 MEUR.

Un total d'onze acusats

En total, hi ha onze acusats, entre els quals destaca l'exdiputat socialista Luís García, 'Luigi', considerat el cap de la trama i pel que la fiscalia demana vuit anys de presó. També s'asseuran al banc dels acusats dos ex-alts càrrecs de CDC, l'exconseller Macià Alavedra i qui fou secretari de la Presidència en temps de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta; així com l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, pels qui la fiscalia demana sis anys i deu mesos de presó.

En total, hi ha onze acusats, entre els quals destaca l'exdiputat socialista Luís García, 'Luigi', considerat el cap de la trama

Han passat ja més de set anys des dels registres de la Guàrdia Civil que van fer trontollar els Ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona i que van fer esclatar el cas Pretòria el 27 d'octubre de 2009. Aquell dia es va detenir a nou persones i durant la llarga instrucció del cas es va arribar a una vintena d'imputats, però finalment seran onze les persones que s'asseuran al banc dels acusats, inclosos Luigi, Muñoz, Alavedra i Prenafeta. Tots quatre ja van passar en un primer moment per la presó, però poc després van quedar en llibertat després de pagar una fiança. També estan acusats l'exregidor d'Urbanisme de Santa Coloma Manuel Dobarco; els empresaris Josep Singla (Proinosa) i Manuel Carrillo (Limasa), el principal col·laborador de 'Luigi', Manuel Valera (Niesma); dos col·laboradors d'Alavedra, Philip McMahann i Glòria Torres, i la dona de Prenafeta, Lluïsa Mas.

L'origen de la trama

Tot i que no hi ha cap responsable imputat, el cas Pretòria deu el seu nom al bufet d'assessoria fiscal i advocats Pretus, amb seu a Barcelona, per la seva participació en les principals operacions urbanístiques en les quals l'entramat hauria intervingut per embutxacar-se importants quantitats de diners de forma il·lícita. Les tres operacions que s'investiguen es van desenvolupar entre 2001 i 2009. 'Luigi' actuava com a 'aconseguidor' per la seva influència sobre determinades administracions i, per dur a terme les seves accions, comptava amb Manuel Valera com a testaferro, un home de la seva més estreta confiança i que actuava com a administrador de la majoria d'empreses que controlava.

Han passat ja més de set anys des dels registres de la Guàrdia Civil que van fer trontollar els Ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona

A més de 'Luigi', també exercien pressió sobre els ajuntaments, els ex-alts càrrecs de Convergència, Macià Alavedra i Lluis Prenafeta, principals destinataris de les comissions que es cobraven. Segons la fiscalia, 'Luigi' hauria guanyat 5,8 MEUR, Alavedra 6 MEUR i Prenafeta prop de 15 MEUR. Per ocultar els guanys, a més, van teixir un complex entramat d'empreses opaques en paradisos fiscals, com Suïssa, Andorra o les Illes Caiman. Prenafeta es va recolzar en la seva dona, Lluïsa Mas, també acusada per blanqueig de capitals; mentre que a l'Alavedra l'haurien ajudat dos col·laboradors seus, també acusats, Glòria Torres i Philip McMahan.