En Joan i la Mercedes, al camp de refugiats. Foto: Cedida
En Joan i la Mercedes, al camp de refugiats. Foto: Cedida

Un treball de recerca porta dos estudiants mataronins als camps de refugiats

Joan Simó i Mercedes Sánchez, alumnes de Batxillerat de Santa Anna, impulsen als camps grecs la campanya 'Netegem la guerra'

Poc s'ho podien pensar en Joan Simó i la Mercedes Sánchez que, als seus 17 anys i estudiant Batxillerat, acabarien viatjant diverses vegades als camps de refugiats de Grècia i impulsant-hi una campanya solidària. "No teníem previst pas anar-hi, però tot va anar molt ràpid", explica Simó. Ell i la seva companya van decidir dedicar el treball de recerca, projecte d'investigació obligatori per a tot alumne de batxillerat, al fenomen dels refugiats. El que havia de ser un simple treball acadèmic s'ha convertit en el projecte "Netegem la guerra" que ha fet que aquests dos estudiants mataronins s'involucressin de ple en intentar millorar les condicions de vida de les persones atrapades en els camps grecs.

 “Primer volíem portar-hi antisèptics, d’aquí el nom de la campanya, però el contacte amb l’empresa no va funcionar i ho vam reorientar”

Un cúmul de circumstàncies va possibilitar el primer viatge a Grècia, el mes de juny passat. Per una banda, l'enllaç que els va fer una treballadora de l'Escola Pia que hi havia exercit de voluntària; per l'altra, el pare de la Mercedes, metge, que es va sumar al projecte mèdic solidari promogut per una ONG. En Joan i la Mercedes van desplaçar-se al camp de Frakapour, prop de Tessalònica, una de les grans instal·lacions creades pel govern grec després del desmantellament de camps com Eko. En primera instància hi van portar roba i també material per a l'escola del camp, com ara pissarres i lletres de joguina. Ben aviat, però, van trobar que hi havia necessitats més urgents.

IMG 0592

"Durant la setmana en què el pare de la Mercedes hi va estar fent de metge, es van detectar molts casos de nens amb diarrea, a causa dels problemes higiènics del camp", explica en Joan. Poquíssimes dutxes per a 600 persones i vàters sense fossa sèptica, entre altres problemes, generaven greus focus d'infecció. Els dos mataronins es van centrar en intentar portar al camp antisèptics per intentar pal·liar aquesta situació, però els contactes amb empreses distribuïdores d'aquests sabons van resultar molt frustrants. "Vam haver de reorientar el nostre objectiu", destaca.

 “Amb la quantitat de porqueria i de vidres trencats que hi ha al camp, un bon parell de sabates resulta imprescindible”. 

El nom de la campanya, 'Netegem la guerra", ve d'aquesta primera intenció, però el treball d'en Joan i la Mercedes s'ha acabat centrant en pal·liar una altra necessitat, la manca de sabates. Diverses ONG ho havien intentat prèviament, com ara un grup de voluntàries espanyoles que van portar-hi calçat. "Amb tota la bona fe del món, però eren sabates de segona ma, o bé no eren talles adequades pels nens... si no ho organitzes bé no funciona". Els dos mataronins es van posar a recaptar diners, donant vida a la part "pràctica" del seu treball de recerca. Elaborant unes xapes amb l'ajuda d'un company del batxillerat artístic, fent xerrades pels diferents cursos de Santa Anna i altres campanyes, han arribat a aconseguir 5.000 euros, que destinaran integrament a comprar sabates per als refugiats del camp. "Tots els diners són per al calçat, la resta de despeses ens les pagarem nosaltres", apunta Simó. Entre elles el viatge fins a Grècia en furgoneta, on també hi portaran cinc maletes facturades amb roba. Les sabates, però, les compraran al país hel·lè, ja que els sortirà més econòmic que no pas portar-les des de Catalunya. "Amb la quantitat de porqueria i vidres trencats que hi ha al camp de Frakapour, que no és més que una nau industrial abandonada amb centenars de persones vivint-hi com poden, unes sabates en condicions són imprescindibles", relata l'estudiant. La feina amb 'Netegem la guerra' haurà de ser metòdica per evitar errors previs d'altres ONG, i caldrà prendre nota prèviament del peu que calcen cada un dels 600 refugiats del camp.

IMG 0081 (1)

Una lliçó vital

El projecte està sent tota una lliçó per aquests dos estudiants mataronins, que mai haurien esperat que el treball de recerca de batxillerat els suposés una experiència tan profunda com aquesta. Simó reconeix que han après moltíssim. "Hi ha coses que et queden marcades per sempre, com un home que hem conegut que és vidu i que porta amb ell els seus cinc fills i els sis del seu germà que ha mort a la guerra de Síria", relata Simó, que lamenta les condicions del camp de refugiats de Frakapour. "Menjar en tenen, però és tan calòric com poc nutritiu, i les persones amb problemes digestius ho passen fatal. Jo que sóc celíac em moriria allà". Un dels nens amb qui solen parlar és diabètic i s'ha d'enfrontar cada matí a un esmorzar de suc de taronja envasat, croissant industrial i dàtils. Les condicions de vida són molt precàries, amb temperatures molt altes a l'estiu, fins a 40 graus, i vorejant els 0 graus a l'hivern, difícils de suportar per als que viuen en tendes fora de les naus industrials del camp. Les instal·lacions, a més, es troben a més de dues hores a peu de Tessalònica, així que malgrat que els refugiats tenen llibertat de moviments, en realitat s'hi senten empresonats.

En Joan i la Mercedes han creat una web, netegemlaguerra.com, que conté tota la informació sobre el projecte i que van actualitzant amb les darreres novetats. A més, s'hi poden fer donacions online. L'eslògan que han escollit, "Tu pots fer un canvi en la vida d'una persona avui". 

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive