El cas dels joves ripollencs d'origen marroquí que, liderats per un imam, van aconseguir esquivar tots els controls en el seu ràpid procés de radicalització que els va dur a cometre els terribles atemptats de Barcelona i Cambrils, ha fet saltar totes les alarmes. Com és que no es va arribar a detectar? Com és possible que joves nascuts i educats a Catalunya puguin sentir un rebuig tan gran per a la societat de la qual sempre han format part com per convertir-se en assassins indiscriminats? Si ha passat a Ripoll, pot ser que un episodi semblant es repeteixi a qualsevol altra ciutat catalana? A Mataró, per exemple?

"Les entitats musulmanes es avisen si detecten algun individu que amb el seu comportament o discurs els està perjudicant"

Des de l'Ajuntament aquesta qüestió es tracta des de l'àrea d'Igualtat i Ciutadania. "Per estar alerta davant possibles processos de radicalització, treballem amb una xarxa de mestres, entitats, policia, famílies i educadors i mediadors", explica la cap del servei, Montse Balaguer. L'estratègia que empren és la de tenir el màxim d'ulls i oïdes sobre el territori, especialment en barris com Cerdanyola, Rocafonda i El Palau. El més important, com diuen, és disposar "d'una bona xarxa de contactes". Sovint provenen de les pròpies entitats del col·lectiu musulmà mataroní, com ara les associacions que gestionen els oratoris islàmics de la ciutat. "Juguen un paper essencial, avisant-nos si detecten algun individu que amb el seu comportament o discurs els està perjudicant", destaca el tècnic assessor d'Igualtat i Ciutadania Josep Palacios.

"Si li neguem les seves múltiples identitats, més enllà de la religiosa, farem que es tanqui en si mateix i que opti per camins que no volem

De cara a evitar focus de radicalització, no n'hi ha prou només en detectar-los: també cal combatre les causes que poden generar aquests processos. Quelcom que s'ha d'atacar des de múltiples fronts, com ara els missatges que es transmeten des de les mesquites. A Mataró, asseguren des del consistori, no hi ha cap problema en aquest sentit, però tot i així assenyalen disfuncions generals en aquest àmbit.  "Què passa amb els imams? Per què no ha de tenir el seu procés de formació controlat a nivell estatal, enlloc de ser contractats directament per les entitats que gestionen les mesquites?", es pregunta Palacios. Balaguer rebla en l'autocrítica: " A vegades hem pecat de 'bonistes' des de l'administració pública i no hem fet servir el principi d'autoritat,".

El "sentiment de pertinença"

Però amb això no n'hi ha prou, asseguren. Les línies d'actuació de l'Ajuntament també se centren en "treballar el sentiment de pertinença a la ciutat" d'aquests joves d'origen magrebí. "Quan quelcom ho sents teu, ho respectes, però si et sents exclòs, ho rebutges", explica Palacios. I d'aquest rebuig poden néixer processos com els que desemboquen en la radicalització. De cara a fer-hi front, consideren que el treball amb les famílies d'aquests joves és indispensable. "El que passa al menjador de casa no ho sap ni un educador social, ni un mestre ni un metge, només ho veu la família. I aquesta ha d'entendre que els seus nanos poden travessar situacions de vulnerabilitat, i que cal que hi estiguin a sobre", apunten des del consistori.

 "A vegades hem pecat de 'bonistes' des de l'administració pública i no hem fet servir el principi d'autoritat"

Des d'Igualtat i Ciutadania també eviten posar tota la pressió sobre la comunitat musulmana, i també intenten treballar a nivell de tota la ciutadania per millorar el coneixement i la comprensió vers aquest col·lectiu.  "Quelcom estem fent malament si un musulmà s'ha d'estar justificant permanentment pel fet de ser-ho", destaca Palacios. Un jove mataroní d'origen marroquí , afegeix el tècnic, té els mateixos interessos i preocupacions que qualsevol altre nano de la seva edat: els estudis, la feina, els amics i les parelles, anar de marxa. "Si li neguem les seves múltiples identitats, més enllà de la religiosa, farem que es tanqui en si mateix i que opti per camins que no volem", resol.