Jubilats en peu de guerra

Sota el sol d’un divendres de final d’hivern particularment suau, en José Porras i en Mariano López passegen tranquils pel centre de Mataró, com dos jubilats més que poden gaudir, finalment, del seu temps. Però sota l’aparent tranquil·litat i bonhomia de l’escena, s’hi amaga quelcom més. A en José i a en Mariano els uneix una mateixa onada de preocupació i indignació: estan molt preocupats pel món que deixaran als seus fills i filles. “Jo amb la meva pensió ja faig però ai, la meva filla! Què farà la gent com ella?” es pregunta el primer. “L’Estat del benestar, tal i com el coneixem, ens l’estem carregant a marxes forçades”, apunta el segon. Però enlloc de resignar-se, han decidit passar a l’acció. Com ho han fet centenars de milers de jubilats arreu del país en les darreres setmanes. En José i en Mariano són dos dels mataronins que s’han unit a la ‘Marea pensionista’, un moviment que està prenent moltíssima força, també a la nostra ciutat. Aquest dissabte dia 19 la capital del Maresme, així com les ciutats de tot l’Estat, viuran mobilitzacions sense precedents. L’objectiu: reclamar unes pensions públiques més justes i adequades al cost de la vida, i sobretot exigir que les generacions futures també en puguin gaudir. 

El sistema que les garanteix està en crisi, quelcom que ja afecta als pensionistes actuals, que veuen com els seus ingressos, ja de per si prou magres, es queden enrere respecte a l’IPC; però que sobretot ho farà als futurs si la situació no dóna un tomb radical, ja que la guardiola de les pensions s’està buidant a un ritme alarmant. Actualment la pensió mitjana que reben els jubilats i les jubilades de l’Estat se situa en els 1.020 euros. Una xifra que ha portat determinades veus a relativitzar els motius que han portat els jubilats a mobilitzar-se, recordant-los que avui hi ha altres col•lectius, com ara els joves, en situació més precària encara. Sense anar més lluny, el governador del Banc d’Espanya, Luís Maria Linde, ha dit recentment que la majoria de jubilats tenen llar en propietat, cosa que té un efecte sobre la pensió real. “No es igual pagar un lloguer de 500 euros al mes que pagar una despesa de comunitat de 100 euros”. 

Per aconseguir aquesta mitjana mileurista hi ha pensionistes que cobren 2.400 euros, però també dones viudes que no arriben ni als 500”

Quan escolten coses com aquestes, en José i en Mariano, com la resta de pensionistes, s’enfilen per les parets. “Per aconseguir aquesta mitjana mileurista hi ha pensionistes que cobren 2.400 euros, però també dones viudes que no arriben ni als 500”, lamenta el segon, que recorda que el 28% dels pensionistes espanyols viuen en situació de risc de pobresa. La realitat és que avui molts pensionistes no arriben a final de mes, malgrat haver passat tota una vida treballant. Els que si que ho fan veuen com cada dia els costa més, mentre lamenten la situació de molts companys seus de generació i, sobretot, miren amb temor què passarà amb els seus descendents. Aquest panorama és el que va empènyer a persones com en José i en Mariano, junt amb centenars de jubilats més, a manifestar-se el 22 de febrer passat davant l’Ajuntament de Mataró. Una concentració espontània, que va seguir la crida feta per la Plataforma Estatal de Pensionistes i que va tenir eco arreu de l’Estat espanyol. A Madrid, per exemple, el mateix dia milers de manifestants han bloquejat l’entrada al Congrés dels Diputats.

Arran de les primeres mobilitzacions, de caràcter molt espontani, el moviment ha anat prenent força Això és el que ha passat a Mataró amb la marea pensionista. “De la primera concentració sorgeix la necessitat d’organitzar-nos, de manera improvisada però ferma”, comenta Porras. Ben aviat es crea una coordinadora del moviment i s’hi van sumant cada cop més persones. Les Esmandies, el casal de barri de Peramàs que sempre està obert als moviments socials, viu la primera assemblea de la Marea de Pensionistes de Mataró. Aquesta setmana n’han celebrat una de nova, de cara a preparar la concentració de dissabte dia 19. “Això ja no és una marea, és un tsunami. Hem començat a lluitar i no pararem fins al final”, resol López.

“No vull és que els meus fills visquin pitjor que jo, i que els meus nets tinguin la vellesa que van tenir els meus avis”

Les reivindicacions dels pensionistes es resumeixen en una desena de punts, que pretenen aconseguir la dignificació de l’actual sistema públic de prestacions per als jubilats i, alhora, la seva supervivència per a la futura generació de pensionistes. El primer punt irrenunciable és la millora del poder adquisitiu de les pensions, recuperant l’1,9% que es va perdre l’any 2012 i implantant un model de revalorització automàtica en relació a l’IPC (que l’any 2017 es va tancar amb un 1,2%, mentre que les pensions només van pujar un 0,25%). L’altra principal reivindicació és establir un model de pensió i salari mínim que se situï per sobre dels 1.000 euros, de cara a garantir que els jubilats puguin fer front al cost de la vida. 

La manifestació convocada per la Marea Pensionista té lloc aquest dissabte a les 18.30h davant l'Ajuntament

Però més enllà d’aquestes demandes de present, n’hi ha d’altres que miren al futur.  “A mi si em pugen la pensió segons l’IPC poc em treu de problemes, però el que no vull és que els meus fills visquin pitjor que jo, i que els meus nets tinguin la vellesa que van tenir els meus avis”, afirma Mariano López. Per això la marea pensionista a la qual dóna suport reclama, per exemple, una llei que obligui els pressupostos generals de l’Estat a assignar partides que conjunturalment siguin necessàries per pagar les pensions. Als jubilats que s’estan mobilitzant aquests dies no se’ls escapa que hi ha una campanya a favor dels plans de pensions privats, on s’empeny tots els ciutadans a acollir-s’hi davant el temor que en el futur el sistema públic no les garanteixi. “La guardiola l’està buidant el sistema establert pels actuals governants, basat en la precarietat laboral i els sous de misèria. Amb aquestes cotitzacions és impossible mantenir les pensions”, apunta Porras. D’altra banda, els actuals pensionistes consideren que és impossible que els joves avui puguin permetre’s plans de pensions privats, precisament quan sovint els seus sous ni els dóna per arribar a ser mileuristes. “Tot passa per canviar el sistema econòmic actual que no s’aguanta per enlloc”, resol un combatiu López.