El mapa de la Fundació Iluro

La notícia de la integració de la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro a la Xarxa de Biblioteques Municipals, coneguda dimecres passat, dóna peu a parlar de la Fundació, una institució que aquest 2017 es troba en plena voràgine. Acaba de tancar un dels seus projectes més exitosos, l’exposició en homenatge al periodista mataroní Jordi Tardà que ha atret més de 20.000 visitants a l’Ateneu. A l’abril va mostrar la primera fase de la restauració d’un dels seus grans actius, la Casa Coll i Regàs. La setmana passada va celebrar el premi Torres Garcia, en el qual hi participa de manera directa.I ara ha tancat les negociacions amb Ajuntament i Diputació perquè, per fi, Mataró tingui una tercera biblioteca pública municipal. Tot plegat mentre intenta quadrar els números heretats de l’obra social de Caixa Laietana i redefinir el seu paper a l’hora de donar suport a les iniciatives socials i culturals de Mataró. I també posicionar-se en el mapa, fer-se més coneguda en una ciutat en la qual ja porta quatre anys treballant. Aquest és el “mapa” de la Fundació Iluro.

"Quan vam començar els patrons gairebé ni ens coneixiem, però tots ho vam fer amb el compromís de posar-hi moltes hores i voluntat"

L’origen de la Fundació

Es va crear l’any 2013, a l’igual que les sis fundacions restants que existeixen al país promogudes per la Generalitat, amb el suport dels ajuntaments respectius, de cara a salvar l’obra social de les caixes d’estalvis catalanes. En aquest cas, la de Caixa Laietana, absorbida per Bankia. La fórmula que va prendre a Mataró és la d’una fundació privada constituïda sota un patronat format per diferents entitats culturals de la ciutat: Òmnium Cultural, Associació Sant Lluc per l’Art, Foment Mataroní, Centre Catòlic de Mataró, Museu Arxiu Santa Maria, Ajuntament de Mataró i professionals "de reconegut prestigi" anomenats per la resta de patrons.

El patrimoni que gestiona

Casa Coll i Regàs. Un dels principals béns patrimonials de la ciutat, projectat per l'arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch l'any 1898 i declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2000. Aquest 2017 ha finalitzat la restauració de la façana de l'immoble, i properament s'actuarà al seu interior (amb un pressupost total de 100.000 euros). "Obrir-ne les portes ha estat una explosió d'alegria per a la ciutat", assegura Subirà. El que encara està per definir és el pla d'usos que tindrà l'edifici, que per la seva bellesa i interès arquitectònic ha de poder atreure molts visitants.

 Biblioteca Popular. Prové del gabinet de lectura que va crear l'any 1866 el fundador de la Caixa d'Estalvi de Mataró, Josep Garcia Oliver, a l'Ateneu Mataronès. Ha canviat de seu en diverses ocasions i des del 2002 és a la seva ubicació actual entre la plaça de l'Ajuntament i el carrer d'en Pujol. Compta amb més de 300.000 volums a l'abast de l'usuari, entre ells un fons bibliogràfic històric de la ciutat en procés de digitalització. Al 2016 va comptar amb més de 139.000 usuaris. L'any 2018 s'integrarà a la xarxa de biblioteques públiques municipals, tal i com s'ha acordat amb l'Ajuntament i la Diputació.

L'Ateneu. Actualment és la principal sala d'exposicions de la ciutat. "Té sentit que se segueixi dient Ateneu si potser ja no ho és? Això ho hem de replantejar", diu Subirà. Es presenta com un centre de 2000m2 "obert a totes les expressions artístiques" i també com un espai dedicat a reviure fets històrics, moviments i institucions locals i de país i com a lloc de conversa sobre temes d'actualitat. Durant el 2016 s'hi van dur a terme 18 exposicions amb prop de 49.000 visitants. Aquest 2017 ha arrasat amb la mostra dedicada a Jordi Tardà.

El Fons d'Art. La Fundació Iluro ha heretat gairebé 2.000 pintures i escultures adquirides en el seu moment per l'Obra Social de Caixa Laietana. Hi ha obres de pintors locals com Alcoy, Cuyàs, Rovira-Brull o els germans Arenas, pintors catalans a cavall dels segles XIX i XX com Joaquim Mir, Opisso o Martí Alsina, i peces de creadors contemporanis com Guinovart, Pons, Tharrats o Ràfols Casamada. L'Ateneu ha realitzat exposicions periòdiques per mostrar-lo a la ciutadania.

Cessió d'espais. La Fundació Iluro i l'Ajuntament tenen convenis per a l'ús públic de diferents immobles que pertanyen a l'organisme, com ara l'Espai Gatassa, el Centre Social Siete Partidas i les escoles Cirera i Josep Montserrat. També amb la Fundació El Maresme en el cas del CDIAP

"Obrir les portes de la Casa Coll i Regàs un cop restaurada ha estat una explosió d'alegria per a la ciutat"

El Premi Iluro

El guardó de monografia històrica més antic del país, va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2009 ja que la col·lecció de títols publicats, segons la Generalitat, "conforma un corpus valuós com a eina de consulta i font de continguts". La Fundació ha mantingut el jurat sempre exigent, que no dubta en deixar desert els premis quan els títols no són de prou qualitat. En els darrers anys el nombre d'obres que s'hi han presentat ha caigut.

L'acció social

Potser el vessant més desconegut de la Fundació Iluro és el de les accions socials que realitzen, com ara els projectes de voluntariat adreçats a col·lectius amb necessitats especials. Per exemple el Programa Lecxit per a la millora de la compresnió lectora per a infants d'educació primària, o el projecte 'Companys de viatge' per a pacients amb malaltia oncològica, en col·laboració amb l'Hospital de Mataró. Aquest any també ha posat en marxa, en col·laboració amb Bànkia, el programa d'ajudes "Acció Social 2017"

 El treball dels patrons

"Ens coneixíem ben poc quan vam començar a treballar plegats", recorda Pere Carles Subirà, l'actual president de la Fundació. "Tots els patrons vam arribar a un lloc on no sabíem què ens trobaríem, així que la primera tasca era prendre consciència de ser on érem", afegeix. Tot plegat, matisa, amb el compromís de posar-hi moltes hores i voluntat. Entre les reunions mensuals de la Fundació i les comissions de treball, calcula que cada patró dedica entre quatre i cinc hores setmanals a l'organisme. I ho fan de franc. La Fundació té una gerent en nòmina, Magda Ibarz.

 Els recursos de l'entitat

L'Obra Social de Caixa Laietana s'alimentava evidentment dels recursos de l'entitat financera. Un cop aquesta ha desaparegut, d'un surten els diners que mou la Fundació? El 60% dels seus recursos actuals provenen de participacions en diferents negocis i companyies: fons de capital risc, una immobiliària i residències de la tercera edat. "Ho vam heretar de Caixa Laietana i no és cap inversió arriscada", assegura Subirà. El 29% dels diners provenen dels arrendaments del patrimoni immobiliari que prové de Caixa Laietana i que avui gestiona l'entitat.

 "Hem tancat l'any amb pèrdues, però a mig i llarg termini la situació econòmica de la Fundació s'ha d'equilibrar"

La situació econòmica

La Generalitat va establir un pla financer per a la Fundació Iluro i per als sis restants organismes similars que existeixen al país. La realitat, però, és que s'han hagut de fer moltes adaptacions respecte a les previsions inicials. L'entitat celebra reunions periòdiques amb la conselleria d'Economia de la Generalitat, que manté un control estricte. "La veritat és que això ens ajuda molt", constata el President. En els tres darrers exercicis la Fundació ha declarat pèrdues, de 333.000 euros l'any 2014 a 263.000 el 2016. "El mercat immobiliari estava totalment enfonsat quan vam començar i això ha perjudicat" relata Subirà, que considera que a mig o llarg termini la situació econòmica de l'entitat s'acabarà equilibrant.