Xeringa en un portal del barri. Foto: Cedida
Xeringa en un portal del barri. Foto: Cedida

Intensifiquen la vigilància a Cerdanyola per l'aparició de xeringues a la via pública

L'Ajuntament no ha detectat un increment del consum d'aquest tipus de drogues.

L'Ajuntament de Mataró incrementarà la vigilància al barri de Cerdanyola arran de l'aparició de diverses xeringues a la via pública, tal i com porten mesos denunciant els veïns de la zona. Aquesta és una mesura que es pren habitualment quan es detecta que hi ha un creixement d'aquest tipus d'estris al carrer i el perill que comporten. Joan Vinzo, regidor de Salut, explica que l'increment funciona en dos camins: "Per una banda s'incrementa la presència policial i per l'altra hi ha els agents de salut, destinats a connectar amb els usuaris per poder intercanviar xeringues estèrils per les ja usades i, a banda, recollir les que hi hagi abandonades".

Un dels problemes que tenen per detectar aquest increment de xeringues en una zona concreta és que no succeeix en una zona fixe, sinó que va rotant

Un dels problemes que tenen per detectar aquest increment de xeringues en una zona concreta és que no succeeix en una zona fixe, sinó que va rotant i depèn de molts factors, com per exemple el punt de venda il·legal de drogues. Segons expliquen des de Benestar Social, no hi hagut un repunt del consum d'aquestes drogues per via parenteral. "No hi ha nous usuaris, sinó que tant ells com els traficants es mouen quan hi ha una pressió en zones concretes", afegeixen.

Com combatre aquest problema?

L'Ajuntament té un programa d'intercanvi de xeringues que va arrencar ara fa 20 anys i que s'ha demostrat ser un èxit. És un programa on els drogadictes poden intercanviar les xerignues usades per unes de noves i estèrils a les farmàcies, està implementat a tot Catalunya i la seva eficàcia està fora de dubte: quan va extendre's el VIH, la principal causa de contagi eren les drogues; ara és l'última causa en l'escala.

L'any 2015 -les dades de 2016 s'estan recopilant encara- es  van donar més de 7.500 xeringues, de les quals més d'un 60% van ser retornades dins del programa d'intercanvi. És un dels percentatges de retorn més elevats des que es va encetar el programa, mentre que el nombre de kits distribuïts es troba en la mitjana dels últims cinc sis anys (a finals i principis de 2000 la dada es disparava alguns anys per sobre de les 12.000 xeringues).

xeringa 2 567x340

Pel que fa a la recollida de xeringues, la tendència en els últims anys és similar, tot i que aquí juga un paper important el fet que els veïns se'n puguin trobar en alguna zona i sembli que proliferen per sobre de la mitjana. "Combatre això és complicat, perquè parlem d'un col·lectiu que pot ser propens a tenir un acte incívic de deixar una xeringa al carrer, amb això treballem amb les vigilàncies, treballs grupals i la presència dels agents de salut", explica Vinzo.

Què fer si trobem una xeringa

El regidor de salut, Joan Vinzo, recalca que si un veí es troba una xeringa és "molt més útil trucar primer a la policia que no penjar-ho a Twitter i Facebook, ja que els agents la retiraran ràpidament i amb les xarxes generes alarma social però no arregles el problema". Des del departament també s'explica com actuar en cas de punxada accidental: "cal anar a l'Hospital de Mataró immediatament, on s'activa un protocol per evitar infecció de VIH i es fa un tractament específic", tot i que recalquen que no tenen cap accident d'aquest tipus registrat en els últims anys.

 

 

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive