El joc patològic o ludopatia té una nova vessant. Es tracta del joc online, tant freqüent entre la població per diversos motius. El bombardeig de publicitat constant que es pot veure abans, durant i després dels esdeveniments esportius (ràdio, televisió, Internet) han normalitzat una pràctica que té un perill evident d’addició.  Aquest tipus de joc patològic està reconegut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com un  trastorn mental que es caracteritza per la pèrdua de control sobre el joc: el jugador té pensaments irracionals sobre els possibles premis a guanyar i, per aquest motiu, aposta diners de forma molt arriscada. Aquest trastorn pot afectar qualsevol persona, independentment de l’edat, gènere, origen i situació socioeconòmica.

Les dades parlen per sí soles.  El joc online es va legalitzar a Espanya el 2011i el ‘boom’ estava servit. Només el 3% dels pacients que van atendre a la Unitat de Joc Patològic del Consorci Sanitari del Maresme era per problemes amb el joc en línia. Al 2015 aquesta dada s’ha multiplicat fins el 25% dels casos. Si bé el nombre de pacients atesos per joc patològic ha estat sostingut en els últims cinc anys, ara un de cada quatre pacients nous s’adreça per problemes relacionats amb els jocs d’atzar online. D’altra banda, es constata una disminució dels jugadors de màquines escurabutxaques, el joc addictiu presencial majoritari, fet pel qual es diu que el global de pacients atesos es manté. Creixen els addictes online però baixen els presencials.

L’edat mitjana d’edat del jugador online ronda els 28 anys, mentre que la dels jugadors patològics de màquines escurabutxaques està en els 33 anys, segons un estudi recent elaborat per un equip del CSdM. A més, el joc online també té un major potencial addictiu: els anys que transcorren des de l’inici de la conducta de joc fins que el jugador desenvolupa l’addicció són quatre anys per als jugadors online i nou per als jugadors de màquines.

Finalment, els jugadors patològics online juguen més sovint, aposten quantitats més grans de diners, passen temps jugant, acumulen més deutes, demanen més diners, cometen més actes delictius per finançar el joc i tenen més problemes judicials per aquesta causa que no pas els jugadors de màquines.

Com tractar-ho?

La Unitat de Joc Patològic i altres conductes addictives funciona, amb caràcter ambulatori, fa ja catorze anys, per atendre persones adultes. A banda del joc (presencial i online) també tracta altres addiccions relacionades amb trastorns del comportament, com ara les compres compulsives o l’addicció a les pantalles. La Unitat ha ampliat el seu àmbit d’actuació donant servei. Així, a més de donar servei a tots els habitants de la comarca del Maresme, també l’ofereix als municipis del nord Barcelona fins a Sant Adrià de Besòs.

 Des de la Unitat es realitzen tasques de prevenció i investigació, i s’ofereix informació, assessorament i assistència tant a pacients com a familiars (independentment de si el jugador és pacient del CSdM o no).

Un cas d'estudi: les 'loot boxes' als videojocs

Les caixes de botí (conegudes com a loot boxes) són una mecànica habitual en els videojocs d’avui en dia. Caixes de contingut aleatori que es poden comprar amb diners del joc o diners reals. El mecanisme, gastar diners reals en un sistema aleatori que implica una recompensa dins del joc, ha fet saltar les alarmes perquè es troba a tot arreu, sobretot en jocs per a mòbils. Per les empreses és una injecció d’ingressos brutal, perquè segueixen monetitzant tot i haver venut ja el joc de torn; pels nens i nenes, un perill, ja que desenvolupar un comportament compulsiu (compres caixes per aconseguir millors recompenses per la via ràpida). El Parlament britànic debatrà sobre les ‘loot boxes’ després d’una petició amb 15.000 firmes on es demana que es considerin “joc d’atzar”.