Capgròs
Marta Ros és la responsable de l’associació 6 Didals, que des de fa més d’una dècada es dedica a ensenyar tot tipus de patch, costura, mitja, ganxet i treballs creatius d’aquest tipus. Aquesta aventura va començar quan Ros, amb 48 anys i sense feina, va veure que havia de buscar-se les garrofes: “Tenia clar que amb gairebé 50 anys no m’agafaria cap empresa i vaig muntar el 6 Didals”.
Dit i fet, a banda de la vessant pedagògica, també van començar a participar en fires de tot tipus on mostraven la seva manera de treballar. “No ens tanquem a cap estil concret; country, vintage, brodats de tot tipus, dissenys moderns... Ens agrada arribar a un públic de tot tipus, jove i gran”.
El boca-orella ha funcionat perquè cada cop més gent assisteixi a les seves classes o als monogràfics que fan periòdicament sobre un estil concret, però molts coneixaran el 6 Didals per la seva presència a la Fira de Pessebres i Ornaments de la Plaça Santa Anna, on des de fa 11 anys ofereixen els elements decoratius més originals. “El primer any ens van donar llum verda dues setmanes abans de l’inici de la fira, i va ser una bogeria absoluta; ara ja és una cita ineludible que ens agrada molt i on hi seguirem participant fins que no ens hi vulguin”, relata la responsable.
Què suposa participar a la fira?
Moltíssima feina. No anem amb producte perquè la gent el treballi sinó que és tot acabat. Es compra i es pot regalar o col·locar a casa. Per tant, implica una feina manual (algunes coses les hem de fer a màquina perquè no pot ser d’una altra manera) de moltes hores que fem entre sis persones si comptem col·laboradors de l’associació. Sort en tenim de gent que coneixem que sempre estan disposades a ajudar!
Quantes peces arribeu a produir?
No ho hem comptat mai tot, però un munt. Gallinetes petites potser 150, i coixinets uns 400. Després comptem amb productes molt més elaborats i especials de tirada curta: alguns, com un arbre de coixins en forma d’estrella, potser una quinzena; d’altres, directament només són peça única. Qui la compra sap que té l’única que s’ha fet, cosa que també s’agraeix ja que per complexitat i materials acostumen a ser les més costoses.
La gent no us demana aquesta o aquella peça d’altres anys?
I tant! Tenim un públic molt fidel que ve any rere any i ens demana coses de temporades passades, però no ens agrada repetir. Fins que no han passat tres o quatre anys no recuperem algunes idees, i sempre tenen detalls o colors diferents. Crec que part de l’èxit de la parada és precisament això: que la gent sap que compra manualitats úniques que no es trobaran a altres llocs. També el fet que cada temporada creem idees noves, ens basem en colors diferents, i visitar la parada sempre té un element de sorpresa per la feina que hem dut a terme.
Quan comenceu a treballar les propostes que es veuran a la fira?
Poc després d’acabar la fira de Sitges, sobre el mes de març, agafem un mes de descans i acte seguit ens posem a treballar en idees que se’ns passen pel cap. Sobre el mes de juny ja estem preparant-ho, tot i que no ho fem en dedicació exclusiva. La fira no deixa de ser un extra, ja que tenim els cursos que fem, els monogràfics i la presència en moltes altres fires.
Comentaris