La lluita contra el pitjor enemic

Pilar Lianes va neixer a  Campillo de Llerena però va emigrar ràpidament a Madrid amb la família de ben petita. Allà va créixer el seu interès per la medicina. I des de l’any 2000 es troba com a cap del servei d’Oncologia de l’Hospital de Mataró. De jove volia ajudar als altres , i a la facultat va acabar decantant-se per l’oncologia abans que per la psiquiatria, les dues branques que havia estat explorant, perquè el pacient que pateix d’un càncer té una situació que precisa d’una relació personal i humana amb el metge.

Tenies clara l’especialitat?
No. La veritat és que la part idealitzada que tenia d’ajudar als altres la veia reflectida en la medicina. Durant tres anys vaig anar un mes a veure malalts oncologics i un altre mes  vaig estar treballar tres mesos durant tres anys a una unitat de psiquiatria a Itàlia,. Vaig analitzar els pros i contres de cada branca abans de decidir-me.

Per què oncologia?
El malalt oncològic reuneix el global de la persona: no és només coneixement científic i aplicar les accions que calguin, sinó que és una persona que pateix i creia que podia oferir una relació personal tant important com els tractaments a fer.

Ha canviat molt l’oncologia?
Sí, i més que canviarà. El càncer existeix des de l’època de les piràmides, però és cert que ara n’hi ha més i se’n diagnostiquen més. En tot cas, és una branca jove, fins la segona guerra mundial no sorgeix el tractament mèdic.

En què ha de canviar?
Fins ara parlem de batalla contra el càncer, per tant atacar-lo i hem assumit que això és necessari perquè el coneixement no dóna per més. Fem servir tractaments tòxics com la quimioteràpia o la radioteràpia, que són bàsics, però fan dany. El desig d’un oncòleg és tractar sense danyar.

I això pot canviar?
En la darrera dècada s’ha millorat el tractament. Ara es fan valoracions  multidisciplinars des de diversos punts de vista per com abordar cada malalt de càncer en cada moment. És un canvi de paradigma buscant el millor de manera personalitzada. A més, s’està avançant en la inmunoteràpia, potenciar la immunitat dels pacients. S’estan aconseguint resultats en alguns càncers, com la primera i segona línia de pulmó, que està tenint èxit. I sense danyar l’organisme del malalt.

Com arribes a Mataró?
Per una convocatòria oficial per ser cap de departament, on hi havia dues persones en aquell moment. Era l’any 2000 i vaig tenir una sort que altres no tenen. Si no es fan convocatòries obertes  no s’aconsegueixen nous coneixements als centres, i es perden grans oportunitats de créixer i millorar.

Què vas aportar al departament?
Obrim una part d’investigació clínica i començar a fer els nostres assajos. Així, als pacients del Maresme els vam poder començar a oferir fàrmacs nous, provats en entorns protegits i regulats. També vam tenir accés a fàrmacs que funcionen molt bé en, per exemple, càncer de mama pulmó, colon. El gran pas endavant és que em van demanar que féssim investigació i jo vaig fer que fos sostenible. A més a més de sde el any 2000 fem investigacion translacional acercando los avances  de la biologia moleculr del cancer al enfermo

En quin sentit?
Pensant en el pacient com a últim beneficiari. El malalt sempre ha de tenir la possibilitat de millorar Així hem anat creixent, formant gent jove i motivada. És un sobreesforç, però ho fem per poder donar el servei adequat.

A Mataró es tracta tot tipus de càncer?
Sí. Procurem que tot el freqüent es pugui tractar aquí, tret d’alguns de rars i poc comuns. Per nosaltres és vital oferir les millors eines sense que s’hagi de marxar enlloc. Veiem 1.200 casos a l’any.

I la crisi com ha afectat?
S’ajornen aprovacions de fàrmacs a nivel nacional que són costosos, i el pacient té una situació social pitjor i, per tant, ve pitjor a la consulta. No hem deixat de fer per la crisi, però no hem avançat globalment com es podria. Nosaltres tenim el problema afegit que som un hospital intermig, comarcal, i costa fer entendre a vegades que tant és: si tenim un departament d’oncologia és per oferir el millor servei possible, siguem locals, comarcals o de gran mida. Cal entendre això a Mataró. Quan vols fer una cosa, cal fer-la el millor possible. No val excusar-se . S’ha de fer, estem aquí per ajudar a la gent i l’atenció que reben no ha de dependre de si tenen un hospital més o menys gran a prop de casa.