-
-

Silvia Ruiz

Educador social, professor d'institut... i candidat a marit de granger

El mataroní Carles Aguayo, que combina la seva faceta d'educador amb la d'actor, s'ha endinsat en el món dels 'reality' amb 'Granjero busca esposa'

Carles Aguayo és educador social i professor de secundària en pràctiques a un institut de Mataró. La seva altra passió és el món de la interpretació i, fins i tot, ha fet teatre i ha pogut participar a la sèrie ‘Polseres Vermelles’ de TV3 i també en alguns anuncis. Però si per alguna cosa se’l coneix ara és per la seva recent participació en el programa ‘Granjero busca esposa’, emès a Cuatro i presentat per Carlos Lozano. L’oferta li va arribar en un missatge de Facebook on l’equip del programa es posava en contacte amb ell comentant que els agradava molt el seu perfil. “Al principi pensava que s’estaven rient de mi i que era una broma, però de seguida em van confirmar que no”, recorda Aguayo. Després d’enviar alguns vídeos de presentació, fer les primeres entrevistes i també algun test psicològic, aquest mataroní ja estava dins del programa.

Aguayo explica que “era la primera vegada que en aquest programa es presentava un granger gay per buscar parella i de seguida van creure que jo podia encaixar amb ell”. La seva història amb Facundo, el granger a qui pretenia, va durar tres setmanes i va tenir de tot, també fortes discussions, especialment l’última. Tot i que finalment va decidir abandonar, el mataroní va ser el que més va marcar al granger i per això va decidir tornar al programa per acomiadar-se d’ell d’una manera més cordial. Així ho va fer, per treure’s la sensació que tenia d’haver acabat força malament.

Com et decideixis a participar?

El granger reunia una sèrie de requisits que m’agradaven i a primera vista veia que s’assemblava molt a mi i al que jo estava buscant. Per això vaig dir que m’agradaria conèixer-lo, ja que jo estava obert a l’amor. A més, no tenia cap problema per entrar en un reality. Tot i que he treballat a la tele, sabia que realment aquí estaria més exposat i tindria més repercussió, però no vaig tenir cap dubte. Una experiència més!

 "Estaves allà dins completament aïllat, amb micròfons tot el dia menys quan dormíem, sense mòbils, càmeres per tota la casa"

I com va ser l’experiència de viure en un reality així?

Va ser bona, però una mica agredolça. Estaves allà dins completament aïllat, amb micròfons tot el dia menys quan dormíem, sense mòbils, càmeres per tota la casa… Pensava que no aguantaria les tres setmanes que vaig estar, no qualsevol persona pot fer un programa així on estàs constantment controlat. Al final va ser tot un repte de superació per a mi i és que, a més, tampoc teníem cap mena d’atenció psicològica si la necessitàvem. Però vaig agradar i, quan volia abandonar, el programa em demanava que no ho fes perquè jo era l’única persona natural i espontània davant la càmera. Per altra banda, la llàstima va ser que en Facundo no buscava l’amor de veritat, no estava obert ni predisposat cap a nosaltres.

Què és allò que l’espectador no veu en aquest tipus de programes?

No és pas un programa guionitzat com molts pensen, però sí que a vegades et sents una mica condicionat en el sentit que no et deixen tenir via lliure o dir allò que realment penses en aquell moment. A vegades, quan fèiem les declaracions, potser ja havien passat uns dies de la discussió o del fet en concret pel qual se’m preguntava. Per tant, els sentiments no podien ser els mateixos. D’altra banda, els redactors també et punxen una mica i et treuen temes que saben que et molesten perquè reaccionis i diguis el que portes dins. Però, al final, és per mantenir l’essència del programa.

"No és pas un programa guionitzat com molts pensen, però sí que a vegades et sents una mica condicionat" 

Satisfet?

Sí. Reconec que com a educador social potser hauria d’haver actuat diferent en segons quins moments, però no em penedeixo d’haver entrat el programa i ho tornaria a fer. M’ha servit per conèixer-me més i he après l’aguant que tinc i el poder per auto convèncer-me i motivar-me per continuar. Per una banda, penso que m’ha afavorit perquè la gent em reconeix pel carrer però, per l’altra, em fa ràbia que s’hagi vist la típica imatge del col·lectiu gay que no és. El perfil de granger que hi havia ens ha embrutat encara més la imatge per com es comportava.

I a partir d’ara, estàs obert a noves oportunitats?

Actualment sí. Encara que vull dedicar-me a la docència, realment ara sí que faria un programa d’aquest tipus. Sé que ‘Granjero busca esposa’ em pot fer de trampolí. En sortir del programa em van dir que donava el perfil per entrar a Gran Hermano Vip, la llàstima és que sembla que enguany no es farà per baixes audiències. Però vaja, això no vol dir que l’any que ve em puguin trucar.

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive