Capgròs
Marcel Olm no sap de qui ha pogut heretar el gen de la música, ja que a la seva família no hi ha antecedents. El que sí recorda és com li va despertar l’interès. De ben petit, quan cada diumenge anava a missa i sentia tocar l’orgue, aconseguia traslladar-se a un altre món. Aquí va començar el seu camí. Olm va estudiar piano amb la professora Maria Canela del Conservatori del Liceu de Barcelona, i harmonia i composició amb el mestre Cristóbal Taltavull, a qui recorda amb una estima especial. “Taltavull em va obrir perspectiva, no em va marcar pautes ni em va tallar les ales, sinó que simplement em va marcar el traç en el qual jo m’havia de desenvolupar”, apunta.
Marcel Olm tampoc oblida lamemòria de la pianista Conxita Prim, qui va ser la primera en interpretar en públic algunes de les seves composicions.. Olm ha viscut la música de forma incansable i ho continua fent a l’actualitat, quan ja en té 85 anys i un total de 115 obres compostes. Ha actuat dins i fora del país, les seves peces les han interpretat artistes de renom internacional i la seva música ha rebut les millors crítiques. És un gran de la música però, com ell diu, “amb els peus a terra”. I encara ara afirma: “Continuo estant en forma i tinc una necessitat innata d’escriure i posar-me cada dia al piano”.
Com ha sigut la seva forma de treballar al llarg dels anys?
Malgrat la formació i influències de grans mestres, amb la composició sempre m’he considerat molt autodidacte. El fet de no haver de viure de la música, una cosa molt difícil pels músics actuals, m’ha donat llibertat d’acció per anar trobant jo mateix la meva manera de treballar. He pogut escriure la música que a mi m’ha semblat, la meva, i no he hagut de fer concessions.
Ja ha superat el centenar d’obres...
Sí, un ampli ventall de peces per a piano, piano i veu, violoncel, violí, clarinet, cor i algun treball per a orquestra i veu. Per a mi és un orgull que molts músics de renom internacional hagin interpretat les meves peces i fins i tot alguns s’hagin cuidat de gravar-les, publicar-les i posar al meu nom al costat dels grans.
I què creu que té la seva música?
A través de la meva música intento expressar de forma directa el que sento amb el cor. Tot ho trec del meu món interior, les meves sensacions, angoixes i estats d’ànim. I això és el que intento que arribi a la gent. El meu treball, quan el dono per acabat, ha d’estar d’acord amb mi mateix, sense concessions. Els científics de la música diuen que el compositor ha de donar testimoni de l’època que ha viscut, però jo dic que dono testimoni de mi mateix, la meva personalitat i manera de ser.
Quina ha sigut l’etapa més gratificant de la seva trajectòria?
L’última. Els darrers anys trobo més reconeixement i suport en la meva tasca, i això aconsegueix estimular-me a treballar. Tampoc puc oblidar els 50 anys que vaig treballar fent recitals amb la gran soprano mataronina Pilar Adan. Vam actuar a Catalunya, Madrid, París, Ginebra, Berna, Munich...
Aquest novembre la SGAE ha homenatjat la seva carrera, ho esperava?
Quan m’ho van comunicar, no m’ho creia. No sé si m’ho mereixo o no, però és veritat que he treballat molt i encara tinc forces per continuar. Jo a la meva vida no he viscut de la música, però sí que he viscut per la música.
Comentaris